És tradició més o menys seguida que els equips esportius professionals facin concentracions a principi de temporada, per recuperar la forma física que s'hagi pogut perdre durant les vacances, per relligar els vincles humans que traven el funcionament com a grup, per començar a integrar els nous, per canviar el xip... Els equips van més lluny o més a prop segons les seves possibilitats, l'important és crear un entorn concentrat i aïllat. Fa quaranta anys, el primer equip del bàsquet manresà, que llavors es deia Manresa Esportiu Bàsquet, va fer la seva concentració a l'agost, però no pas a les muntanyes suïsses, ni tan sols en una casa rural del Prepirineu, sinó a quatre passes de la ciutat: a l'hotel Bruc. Els lectotrs amb alguna edat es poden fixar en els noms esmentats pel cronista: «Davant, sempre el mateix, Bob Fullarton. Com a capità se sent responsable i ja està nerviós perquè es fa tard. Són dos quarts de nou. Vila-Massana, el preparador físic, els va reunint a tots per tal de començar l'exercici diari. Bob, Escorial, López Abril, Navarro... De mica en mica van sortint tots. Ens diuen que Estrada no hi és, degut a una petita infecció».
