S'apropava un inici de curs escolar marcat per la retallada en el nombre de professors assignats a les escoles públiques, dependents llavors del ministeri espanyol. Les associacions de mares i pares (llavors només es deien «de pares»), els claustres de professors i els ajuntaments hi estaven naturalment en contra. Havien fet números i havien constatat que la clatellada arribava pràcticament a tot arreu, fos amb un sol mestre menys com a Oló, o en divuit menys a Manresa -comptant-hi els set que perdia l'escola d'adults. Davant aquesta realitat que no canviava, van començar les mobilitzacions. Aquest diari les anunciava l'1 de setembre: «Avui, a les dotze del migdia, es tancaran amb caràcter indefinit a 1'Ajuntament de Manresa, representants dels ajuntaments, associacions de pares i professors d'escoles estatals de la comarca. Per demà diumenge, hi ha previstes tallades del trànsit a totes les carreteres d'entrada a les poblacions del Bages, seguint l'exemple del que fa una setmana van realitzant els ciutadans de Mataró. A més a més, hi ha previstes de celebrar, assemblees informatives a totes les escoles estatals de la comarca».
