Les lectures d'avui em porten a reflexionar sobre el nostre estar en el món: som prepotents o senzills? Orgullosos o humils? Som creadors d'entesa? Penso que l'evangeli d'avui ens qüestiona mostrar-nos com som, com vivim, que experimentem, en què creiem, com ens relacionem, què aportem en el camí de cada dia. Certament anys i experiències modelen una manera de ser que, units a l'ADN, són l'essència vital que ens mou a viure i conviure amb la resta de la humanitat, primerament amb els més propers i per extensió amb tot el món.

Jesús diu: «Tothom que s'enalteix serà humiliat, però qui s'humilia serà enaltit». M'adono, amb tristor, que hi ha gent que són figures decoratives maldestres: aparenten autosuficiència, superioritat, prepotència, que només ells ho fan bé... Creguts de mena, es vanaglorien i només veuen les seves qualitats, es fan amb els que els raspallen però no miren els que consideren de més baixa qualitat que ells. No es preocupen dels desprotegits, els deixen de banda i critiquen el seu estat de marginació; són incapaços d'admetre que moltes de les dificultats i diferències són el fruit que ells mateixos han provocat. Es presenten com els macos de la pel·lícula però no són agradables i deixen pòsits de crispació en l'ambient. A vegades, a més, ho justifiquen amb missatges que diuen que són cristians.

No ens enganyem! Aquest no és el missatge de Jesús. Ell convida a ser en aquest món d'una altra manera. Remarca sobretot una humilitat, fruit de l'amor, que dignifica la persona i la posa en pla d'igualtat -que no vol dir uniformitat- amb els altres i que respecta el mutu tarannà de cadascú. Ser senzill no és ser de nivell inferior, no. Jesús el que vol és que tota persona humana sigui valorada i no infravalorada. En una benaurança proclama: «Els humils posseiran la ter-ra». Per tant, el que deixa clar és que són tots aquells que aporten i creen espais d'entesa sense judicis ni prejudicis, amb esperit dialogant. L'humil té una actitud oberta, li importa poc el lloc que s'ocupa en l'escala social, escolta els batecs de tota persona necessitada i està prompte a estar al seu costat. És conscient de les seves limitacions, sap que té defectes i qualitats, però busca millorar l'entorn. No es queda amb els braços plegats, accepta els altres, intenta entendre'ls i posar-se al seu lloc, amb tot el bagatge que cadascú porta a sobre. Jesús li dona un sentit de vida que el fa ser, discernir, confiar i estar present en el moment que està vivint.

I qui pot enaltir? No seran els poderosos d'aquest món que enaltiran. Ho faran les persones normals i corrents, que agraeixen cada petit gest i que saben reconèixer el fer i el servei de qui està al seu costat a les verdes i a les madures. Déu, el nostre Pare, enalteix aquest fer autèntic i testimonial enmig del nostre món!