Tot i els escàndols de dopatge que tot sovint salten a la llum pública, molt dolorosos i que embruten la imatge d'aquest duríssim esport, el ciclisme té un encant i una màgia que atrapa els petits i els grans. Per televisió, ben anxovats en el sofà de casa mentre els protagonistes suen de valent pujant aquell coll terrible, o bé en directe quan es té l'oportunitat de veure els corredors, amb un pas fugaç o, encara millor, abans d'una sortida d'etapa o en una arribada. A Igualada, tot i haver d'aguantar abans un bon xàfec i una forta ventada, van gaudir aquest dissabte de ser meta d'una de les jornades de la Vuelta. Les retransmissions de televisió quan afecten la zona a la qual pertanys et fan presumir de territori. I dissabte es va veure en directe i en horari d'una bona audiència, a la tarda per Teledeporte/La 1 i per Eurosport, unes panoràmiques de Montserrat i de Manresa, amb la Seu lluint com es mereix. És clar que, des de la càmera de l' helicòpter, no es percep (per sort) el nyap de la plaça de la Reforma que sí que veus, en tota la seva terrible dimensió, quan hi arribes des de la Renfe.

Ara Manresa i la Volta es plantegen que la capital del Bages pugui ser una arribada d'etapa en l'edició del 2020 de la gran cursa catalana. És la del centenari i tornar de nou a Manresa (no hi fa cap escala des del 2012) tindria molt sentit en ser batejada, ja fa molts anys, com Ciutat Pubilla, amb 51 finals a la Volta, superada per Barcelona i per cap altra ciutat. Si el finançament ho permet, jo me n'alegraria.