Fortalesa militar de final del segle XIV, el castell de Trakai és al mig d'una illa al llac Galve. Seu del gran ducat de Lituània. Té tres fases de construcció: la primera amb Kestutis, que en construeix els ciments i les muralles de pedra, Vytautas el consolida i després el constitueix com a palau amb la cort i en fa la seva residència, amb diversos grups ètnics. Lluita i venç l'orde teutònic i amplia les fronteres fins al mar Negre. S'utilitza com a tal fins al 1630 en què l'imperi suec va intentar conquerir Lituània, però mai ho va aconseguir, com tampoc l'orde teutònic. Un interessant museu a l'interior n'explica la història. Construcció gòtica, comença amb un gran fossat que dificultava els atacs enemics, amb ponts de fusta elevats i d'altres amb cordes. Una bastida de fusta permet el pas per les diferents sales que estan connectades entre elles. Interessant el sistema de calefacció de l'hivern, amb unes pedres de granit per conservar l'escalfor. A la part baixa hi havia la cuina. I al capdamunt hi residia el duc Vytautas, des d'on dominava el conjunt del castell. Baixava per festes i celebracions i per anar de caça. La sala d'audiències és la més gran i important del palau ducal, amb 20 metres de llargada i usos múltiples: com el de capella per fer-hi serveis religiosos. Hi ha una representació del tron de Vytautas, en el lloc on es realitzaven els judicis que ell presidia; s'hi feien festes i banquets. Groc, verd i roig són els colors que utilitzava el duc en els seus combats, que més tard van ser incorporats a la bandera com a emblema nacional del país. Uns tapissos mostren la batalla de Grunwald l'any 1410. Dins del museu, una sala amb diverses vitrines mostra un bust del 1930 de Vytautas que recorda els 500 anys de la seva mort; la forma com es realitzava el comerç amb la introducció d'un sistema monetari per facilitar l'intercanvi; la llibertat de cultes religiosos... Una altra sala se centra en les cinc etapes de la restauració del castell des de principi del segle XX, especialment del 1940 al 1943 durant l'ocupació nazi, amb arqueòlegs que investiguen a fons, amb maquetes útils per a restauracions posteriors, que culmina el 1987 sota domini soviètic.
Situat dins el parc nacional de Gauja, creat el 1973, el castell medieval de Sigulda va ser fundat pels germans Livonis de l'Espasa el 1207, mentre que l'espectacular castell de Turaida es va construir el 1214 com a residència de l'arquebisbe de Riga, al nord. Durant els segles XVI amb la guerra livona i el XVII entre Polònia i Suècia les fortaleses van ser pràcticament destruïdes i reconstruïdes diverses vegades. El castell va ser abandonat el 1776, per refer-lo a consciència durant el segle XX i convertir-lo en l'actualitat en una de les zones més turístiques de Letònia. Es va reconstruir a partir del 1976, amb maó vermell de la fortificació inicial, un cop fetes diverses excavacions arqueològiques, tot aprofitant només fragments de muralla originals, la torre principal, una altra de rodona, i la part més occidental. Per tal de recordar-lo, s'ha optat per exposicions permanents que mostren la història del castell, en els diversos edificis restaurats. Des del mirador de la seva torre principal s'observa àmpliament el parc nacional de Gauja. Entremig de Turaida i Krimulda disposa d'una de les principals atraccions turístiques de la zona, la cova Gutmana, la més gran del Bàltic, provocada per una erosió i amb inscripcions del segle XVII, és el principal punt de referència de la llegenda de Rosa de Turaida, que va preferir salvar l'honor a ser violada. El Museu reserva de Turaida, situat al graner del segle XV del castell, permet passejar per 42 hectàrees en un entorn relaxant format per llacs i jardins. A més de l'església de fusta de Turaida del 1750, es poden visitar 26 escultures originals de daines, amb personatges de contes letons dins el parc de les cançons populars, i exposicions històriques de la vida quotidiana de Turaida, com la casa del ferrer, dels segles XVIII al XX.
