Astronòmicament parlant encara som estiu. Però ja se sap que quan arriba el setembre tothom dona per fet que s'ha acabat. Diumenge ho van proclamar els del grup Doctor Prats quan van actuar a la Festa Major de Manresa. En un moment determinat van recordar que ja érem setembre i que l'estiu s'havia acabat, cosa que la majoria va rebre amb decepció tret d'una noia que tenia al darrere que, entusiasmada, va crida un sonor: ja era hora!!! No em vaig atrevir a demanar-li el perquè. Ara tot són escrits sobre com superar això que s'anomena estrès o síndrome postvacacional. També hi ha la versió de com fer que la parella sobrevisqui a l'estiu... Home, ara ja és una mica tard excepte per a aquells que facin vacances ja tirant més cap a la tardor. En conec algun, i fan enveja. Ahir, en un matí, vaig rebre més d'un, de dos i de tres correus sobre el tema. D'entrada, el primer que em pregunto és qui coi els ha passat la meva adreça electrònica? Que no emprenyin, home. Ja fa dies que he passat la síndrome aquesta que no deixa de ser el que vulgarment en diem depressió, i dic vulgarment perquè la depressió és una cosa molt seriosa. Et ve quan has de canviar la cervesa que et prens sota el para-sol al costat de la platja, o bé l'aigua fresca després d'haver fet una bona caminada entre muntanyes, pels estris de la feina. El que desitjaríem tots és tornar a casa, si és que has tingut la sort i les possibilitats econòmiques de marxar-ne, saludar els amics i marxar uns dies més. Però la realitat és una altra. La de sempre. La del dia a dia. I això, segons un dels correus que vaig rebre ahir, causa falta de gana, cansament, fatiga i son a totes hores. Per superar-ho t'aconsellen tornar abans, fer veure que treballes i fer els mateixos horaris i rutines. Posar-s'hi seriosament de forma progressiva, fer esport per allò que genera endorfines, que es veu que no atipen però van molt bé per enganyar el cervell, i iniciar rutines i activitats fora de la feina per mantenir la ment desperta i fomentar la il·lusió, cosa que també està bé fer abans de les vacances. O sigui, tot l'any. Com que ja no saben quina empescar-se per atraure l'atenció, hi ha qui m'aconsella què menjar. Si tinc problemes per dormir: tomàquet, arròs, cireres, civada i blat de moro dolç. Nous si estic apàtic, i taronja i kiwi per combatre l'angoixa. Si em noto més cansat del normal, fruits secs, llegums, cereals i pa integral. I si fas tot això semblarà que no hagis fet vacances. Genial, no ?