La inclusió és la base del futur de les persones per tal de viure en harmonia i amb la mateixa oportunitat d'aconseguir il·lusions.

Tenim un regal, molt valuós, que va creixent a poc a poc i es va construint segons com el cuidem i com el fem sentir.

Aquest present tan especial és la vida, la de cada persona. I aquí és on tanco els ulls i penso en el fil conductor que ens permet assolir els nostres desitjos, sense fronteres: l'educació.

Tots ens podem posar d'acord que l'educació és la via per aconseguir ser més feliços.

Els pedagogs i docents som els exploradors de les nostres aules i descobrim el potencial i els tresors que hi ha dins de cada nen/a, de cada adolescent. Si aconseguim aquestes fites podrem educar persones amb ment oberta i tolerants.

És evident que, com que som diferents, no aprenem tots de la mateixa manera ni al mateix ritme. Tampoc no som tots capaços d'entendre quelcom en un moment determinat. I no per això som més o menys intel·ligents o millors. En el nostre creixement personal, en el nostre regal, intervenen molts factors que poden alterar o bé, contràriament, avançar en el nostre procés d'aprenentatge.

Aquests factors poden estar relacionats amb les emocions, amb el pensament de cadascú, amb el fet de sentir d'una manera o altra?

I tot això que envolta el nostre regal és com un llaç que a simple vista té un físic, més o menys atractiu, però de cap manera millor o pitjor. Aquest llaç que ens decora és l'essència de les nostres vides.

Com diu Antoine de Saint-Exupéry a El Petit Príncep, «només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls».

Tots i cadascun de nosaltres aprenem junts i aprenem dels altres. Tots tenim milers i milions de coses per ensenyar. Vivències i experiències que fan que el nostre regal brilli més.

El Decret 150/2017 ens proposa avançar en l'objectiu de fer possible una educació per a tothom en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. «La cohesió social i l'educació inclusiva com a base d'una escola per a tothom».

És tan fàcil com no buscar dificultats on no n'hi ha, és tan fàcil com comprendre que l'educació, per sort, ha avançat.

Tota innovació fa obrir els ulls i, fins i tot, espanta; però la motivació vocacional de tots i totes les professionals de l'educació permet que es realitzin canvis cada vegada més positius.

Segons l'informe «Repensar l'educació» (2015), de la UNESCO, «l'educació inclusiva és un pilar fonamental per promoure la inclusió social de totes les persones en tots els àmbits de la vida, des de la infància fins a la vellesa».

Cada centre educatiu és el responsable de determinar els fonaments formatius, ètics i psicoeducatius que permeten crear la societat que desitgem. Una societat que miri per ell i per als altres, una societat que no exclogui ni se senti exclosa, una societat sense por ni al fracàs ni a les injustícies, una societat que cregui en l'amor i la solidaritat. Una societat lluny de l'afany de poder i de l'egocentrisme.

Som els agents impulsors d'aquest canvi!