Tants caps tants barrets. Les opinions sobre com ha estat i com ha de ser la Festa Major de Manresa són divergents, com ha passat tota la vida. En poca estona de diferència llegia l'editorial d'aquest diari en un to clarament positiu i el punt de vista d'un redactor, a través de xarxes socials, en un to negatiu. Per sort, cadascú llegim la vida d'una manera diferent, la qual cosa sempre enriqueix la societat. Jo durant aquests dies de festa he vist el got molt ple, simplement perquè milers i milers de persones s'han fet seus els carrers i places i perquè la immensa majoria d'activitats han estat molt concorregudes. Ha estat fàcil copsar ambient de festa major. Per certificar-ho, res millor i res més empíric que els propis ulls vegin que la ciutat s'ha mogut i ha fet seus carrers i places. Els locals de restauració també han fet el seu agost.
El meu termòmetre en moltes facetes de la vida urbana és mesurar l'èxit en relació amb la reacció de la gent. Si s'urbanitza una plaça i al cap de deu anys els veïns no se l'han fet seva, això és un fracàs. Si es fa un programa d'actes festiu amb una resposta ciutadana minsa, és que no hem sabut llegir què vol la ciutadania. La temperatura festiva és alta perquè sector públic i privat s'activen i s'acaben oferint propostes que, fins i tot, van més enllà del que diu el programa oficial. Segur que tots, individualment, quan repassem el programa d'actes de la festa major hi trobem a faltar coses. Els uns, conjunts musicals més potents; els altres, oferta esportiva de més nivell; els altres, més programació infantil o exposicions de renom. Els més grans potser enyoren la sarsuela o la revista del Paral·lel transportada al Kursaal de l'època, o els partits de futbol al Pujolet amb equips de primer nivell. Tots podem pensar que la festa va coixa, però no podem negar que tiba la gent al carrer i que, durant els dies centrals, pots travessar el cor de la ciutat amb molta i variada vida. Una festa que la fan les persones, les entitats i, per descomptat, l'Ajuntament. I una festa que tampoc seria el mateix sense l'Alternativa que fa unes dècades va arribar per quedar-se.
Només cal parlar i escoltar per detectar també aquells a qui els sobren actes, i que no entenen com, en una ciutat que encara passa per estretors econòmiques i on no arriben els diners a moltes necessitats primàries, literalment es cremin milers i milers d'euros en qüestió de minuts, al castell de focs i al correfoc. Fredament costa d'entendre, però les ciutat són com les famílies, encara que es vagi just d'armilla cal fer un bon casament. Les celebracions i les tradicions fugen de la lògica, aquí i arreu del món.
A Manresa, tot i no ser una festa especialment espectacular pel que fa a la programació, passa per un bon moment. Això significa que, de cara a l'any vinent, no ens hem de plantejar fer cap cirurgia agressiva, ni fer la casa nova. El cicle vital de la ciutat ens diu que en tenim prou fent algunes reformes, i l'únic que estic segur que sobra és l'excés d'alcohol. Aquí hi tenim feina tots. L'alcohol és inherent a la nostra societat i no l'eliminarem, però sí que tothom ha de vetllar per fer-ne un consum responsable. Hem d'entendre que festa i consum responsable d'alcohol són compatibles.
