Dimecres tenim Diada i jo tinc sa-marreta, que no vol dir res perquè avui en dia una samarreta no és sinònim de cap compromís ideològic, si no és la del Barça amb el nom de Neymar, que és sinònim de tonteria.
Hi ha moltes raons amb les quals ens han estat aclaparant aquests dies i que no haurien de ser motiu per plantejar-nos anar o no a la convocatòria. De major a menor en grau d'estupidesa: que cal ser-hi perquè els de Madrid l'endemà no diguin que hem fet figa i el suflé es desinfla, al cap i a la fi ja s'encarregaran des de les fonts oficials de minimitzar els resultats siguin quins siguin o embrutar-los si poden, poca cosa podem esperar de bo si l'únic que ens mobilitza és el que dirà la caverna mediàtica espanyola; tampoc ens ha d'aturar una errònia decisió de càstig a algun partit que ha canviat el seu discurs per votar al costat de qui ens vol mal, encara que sigui un mal menor, perquè això ara no toca, ja arribarà el dia de tornar a trepitjar el carrer, aquesta vegada per anar a les urnes i fer pagar errors o premiar encerts. Si la manifestació d'aquest any té menys assistents, no serà responsabilitat d'uns líders que han decebut; no serà la victòria de la repressió o la incomprensió, afegides a les cent cinquanta-cinc mil hòsties rebudes de l'Estat; l'única responsabilitat del que passi dimecres serà nostra, dels ciutadans que encara, tot i que ja veurem fins quan, podem sortir per reivindicar el que ens surti dels nassos i pensar el que vulguem de qui vulguem.
No és l'hora d'argumentar raons racionals, perquè ens ha tocat viure una època i uns esdeveniments que poden ser qualificats de qualsevol cosa menys de justos i racionals; no és el moment d'obsessionar-nos amb xantatges emocionals ni de traficar amb il·lusions frustrades. És l'hora, perquè no ens en queda cap més, de marcar el temps de la convicció, i ja s'ho farà cadascú amb el seu sentit comú, que de ben poc serveix si una de les parts, com és el cas, el te al cul.
Només hi ha una raó que ens hauria de fer sortir al carrer d'aquí a poques hores: demostrar que creiem en aquest país, la seva gent i la seva capacitat d'avançar per damunt de tot i de tots els intents de fer-nos fracassar; si els nostres representants polítics no estan a l'alçada, no passa res, sempre es poden canviar; el temps i el convenciment diran si el jove Tsunami Democràtic és una eina vàlida o si ens passarà pel damunt arrossegant-nos a la frustració, però que no ens demanin fe perquè després de tot el que hem viscut ja en queda ben poca. Dimecres és el dia de deixar-la molla de suor, sigui quina sigui, perquè si hi ha una certesa que no es pot manipular, és que no hi ha victòria sense suor ni constància... A Hong Kong ens ho han explicat molt bé. Dimecres ens veurem al carrer, per tu mateixa o per tu mateix.
