07 de setembre de 2019
07.09.2019

Sant Martí de la Nou

06.09.2019 | 23:19

Església romànica del segle XII, al terme municipal de la Nou de Berguedà, en un reialme de noguers –del llatí nuce, d'aquí els primers esments documentats que s'han trobat, amb les expressions Illa Noz i Ipsa Noce, ambdues del segle X i referides a un temple anterior–, que va ser consagrada pel bisbe d'Urgell, Bernard de Castelló, el 1195, en el primer any del seu pontificat.

Anteriorment, a l'església primitiva, però també dedicada a Sant Martí, es dugué a terme una permuta –entre el seu vicari, Guifré de la Portella, i el comte Ramon Guifré de Cerdanya– de dos masos per una espasa amb el pom de plata i un elm, en presència del bisbe de la Seu d'Urgell, Guillem Guifré, per tant devia ser entre el 1042 i el 1075.

La noguera és una espècie arbòria autòctona de Catalunya que prolifera de forma natural com si es tractés d'una expressió espontània d'aquesta terra, i els glans d'aquest arbre caducifoli originalment provenien de l'expressió llatina juglans, que es podria traduir com a glans de Júpiter; en aquest, cas i atesa l'advocació del temple, l'espai s'ha convertit en un homenatge permanent al soldat romà Martí –curiosament, aquest nom prové de Martinus, en honor del déu de la guerra, Mart–, que esdevingué bisbe i sant, aquell que amb l'espasa va saber compartir –amb el pobre– la meitat de la capa que no pertanyia a l'Imperi sinó que era de la seva propietat.

Aquest temple nouetà té una planta rectangular, orientada de ponent a llevant, on s'obren tres absis d'estructura lobular, com si es tractés d'un trèvol arquitectònic, coberts amb una volta de quart d'esfera, mentre que la nau ho fa amb una volta de canó, lleugerament apuntada. Una nau senzilla i simple, sense subterfugis d'ornamentació ni de reforçament, només la pedra tallada amb força regularitat, encara que no sempre, i que permeté, en els segles XVII i XVIII, l'obertura d'altars laterals, en capelles a banda i banda, i el que impressiona més, una torre campanar, de base quadrada, que s'aixeca imponent, robusta i sòbria a la paret nord, amb l'únic objectiu d'apel·lació sonora a l'oració però, a la vegada, com a agent de comunicació espiritual i veïnal del moment.

Sembla que tot el conteniment ornamental s'hagués reservat per a la façana eclesial de ponent, amb la porta oberta sota tres arcs en degradació, amb dovelles ben disposades i equilibrades, amb una imposta, en forma de mènsula senzilla, que va més enllà dels arcs per prolongar-se al llarg d'aquest mur occidental, i coberta el conjunt de la porta per una arquivolta simple. A l'arc superior hi trobem una creu patent allisada i arrodonida de gules dins d'un cercle també de gules. Un símbol que, a vegades, s'associa a l'anomenat orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, altrament dit l'orde del Temple, tanmateix aquesta creu vermella, a la vegada, simbolitza el sacrifici de Crist, sinó la vida que s'obté a través seu. Un signe que també podem trobar davant del nom d'un bisbe en l'emissió de l' Imprimatur, afirmació eclesial que un text està lliure d'errades de fe i de moral i, per tant, es pot llegir.

En aquesta entrada, la fusta de la porta adquireix un protagonisme especial pel forjat que la recorre i li confereix un revestiment de cuirassa que ha sobreviscut al pas dels segles i continua captivant perquè no busca la simetria entre els batents, sinó que cerca la diferència i ens presenta uns ornaments fèrrics, elaborats de manera capritxosa, on podem trobar ferradures, làmines horitzontals simples i altres de més elaborades que es cargolen, en sentit contrari les que estan de costat, en un exemple molt colpidor de l'artesania del segle XII, amb un pom a cada batent del qual penja una anella però a una alçada diferent, com distintes serien –i són– les persones que hi entren per apaivagar l'esperit, asserenar la ment i nodrir l'ànima.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.