Al començament van existir persones al servei de persones. Un temps després, algunes persones van ser substituïdes per màquines al servei de persones. Des de fa uns anys, i en progressió aritmètica creixent, cada vegada hi ha més pobles amb persones sense cap servei bancari físic a l'abast. Costaria de trobar set diferències entre els senglars i la banca. Uns i altres remouen cel i terra per buidar de raïm la vinya, i una vegada pelada furguen a l'hort o el camp del veí. En defensa pròpia, la banca argumenta que no els és rendible mantenir un servei que, si es mantingués, els faria deixar de gua-nyar uns quants milions de beneficis. De què serveix intentar frenar la despoblació oferint casa i feina a forasters si no disposen de cap caixer per ingressar la recaptació que faran si obren un forn o un restaurant? Ara que en moltes cases de poble l'enrajolat ha deixat pas al terra de fusta, potser caldrà recuperar les rajoles per guardar-hi els estalvis amagats ben ensota, i a les guardioles amb cara i panxa de porquet, o bé fet i fet prescindir de monedes i targetes i tornar a l'intercanvi de matèries i jornals. Jugar a fer de David contra el Goliat de la banca és temps perdut, però si tots els ajuntaments dels pobles afectats, juntament amb els seus veïns i les empreses de l'entorn, s'unissin per oferir els seus passius a qui realment els deixi un paraigua quan plou, i no quan fa sol, potser s'aconseguiria alguna cosa. Que lluny queden aquells pobles del western americà on, per petits que fossin, mai no hi mancava un banc, malgrat l'assetjament constant de bandits i fugitius de la justícia. Diners al servei de diners, això és la banca. Aquesta és i ha estat sempre la seva divisa, i és així com malauradament funcionen les coses d'aquest món que cap govern s'atreveix a canviar.
