Fa quaranta anys la República Federal de Iugoslàvia encara existia, i, si més no des de la distància, no s'endevinava que acabaria de tan mala manera com va fer-ho. Llavors era freqüent que grups corals iugoslaus visitessin Catalu-nya, i viceversa, ja que es tractava d'un dels estats menys tancats de l'altra banda del teló d'acer, sempre en termes relatius. Aquells dies la Polifònica de Puig-reig va organitzar una actuació de la coral Zikika Jovnovic Spanac, de Belgrad, aprofitant un viatge a Barcelona. Un dels seus responsables va dir al corresponsal de Regió7, Josep Genescà, el perquè del nom: «Zinica Jovanovic és el nom d'un estudiant que tirà la primera bomba a Iugoslàvia durant la Segona Guerra Mundial, i que va morir assassinat l'any 1942. Spariac, que vol dir espanyol, és el motiu amb què se'l coneixia, degut que va lluitar en la guerra civil espanyola». I el director de la coral, Franc Khmer, antic director de l'orquestra de les forces armades, va explicar-li que «cada any fem de vuitanta a cent concerts, i per a nosaltres el més important fou quan cantàrem per al president Tito». Culte a la personalitat o prudència de pensionista.
