El títol correspon al nom d'un equip professional de ciclisme de l'actualitat. I sempre m'ha agradat. Investigant, resulta que Education First és el nom d'una empresa creada per un multimilionari suec que es dedica a l'educació a partir d'intercanvis d'estudiants entre països. Resulta que el senyor que la va crear, Bertil Hult, tenia dislèxia i això no li permetia aprendre anglès a l'escola normal del seu país. Per això va deixar la universitat i va anar a treballar d'agent marítim a Londres. Vista l'ocupació, no és estrany que l'aprengués per immersió, la denostada i maligna fórmula com pot ser que alguns dels que llegiu aquest text hagueu après català.
Tot el rotllo anterior per explicar que, segons el meu punt de vista, és molt positiu que un equip ciclista porti aquest nom i que trasmeti valors d'internacionalitat a través de l'educació. I arriba en un moment en què cada cop detecto més casos d'esportistes amb comportaments censurables. Aquesta matinada ha acabat l'Obert dels Estats Units de tennis, en què l'incor-regible australià Nick Kyrgios, capaç d'insultar, trencar raquetes i enviar cops de pilota als rivals, va caure eliminat en un partit en què es va queixar que no hi veia bé perquè havia estat massa estona jugant a un videojoc. I també hi era el nou noi dolent del circuit, el talentós rus Daniil Medvédev, que s'ha encarat amb el públic a la mínima oportunitat. Deuen pensar que així seran més populars que Federer, que ha demostrat que es pot ser el més estimat sense escarafalls, simplement honrant l'esport i posant l'educació en primer lloc.
