Els presos i exiliats del Procés, tant els de JxCat com els d'ERC, han signat una crida conjunta per una assistència multitudinària a manifestació de la Diada. El document és una reacció d'urgència davant el temor que l'ambient de divisió i polèmica oberta entre les formacions de Junqueras i Puigdemont desmotivés els potencials manifestants. Malgrat l'optimisme oficial, els signes de desànim eren perceptibles, i si un any la Diada deixa de ser enorme, el moviment pot desinflar-se en el seu conjunt, i això seria fatal, ja que sense vent a les veles és inútil discutir l'orientació del timó, i el vent de l'independentisme és la voluntat activa dels independentistes mobilitzables. Per això els dirigents han volgut fer públic el que els uneix per damunt de les discrepàncies i els retrets.
Però les discrepàncies i els retrets existeixen, i tenen una causa: que ni uns ni altres no veuen una resposta clara i efectiva a la sentència del judici del Procés, que es farà pública les properes setmanes. Hi han de respondre perquè no poden deixar de fer-ho, però cap de les alternatives que es posen damunt de la taula no promet modificar substancialment la realitat de les condemnes i de la tossuderia de l'Estat. Però quedar-se a casa amb un atac de melancolia sí que modificaria la realitat, perquè afebliria el moviment.
Ja hi va haver una aturada de país, el 3 d'octubre del 17 en resposta a les porres de l'1 d'octubre, i l'efecte sobre l'Estat va ser d'enduriment, esbroncada reial inclosa. Ja hi va haver eleccions amb victòria independentista malgrat l'entorn desfavorable del 155, i l'Estat no es va donar per al·ludit (i el Tribunal Suprem encara menys). Què es pot fer, ara, per canviar substancialment la correlació de forces? La manca d'una resposta clara i realista a aquesta pregunta motiva que les formacions implicades prioritzin la seva conveniència tàctica en les propostes que disparen.
Tothom crida a la unitat però el Parlament és incapaç de tramitar uns pressupostos. Per no poder aprovar els seus, Pedro Sánchez va convocar eleccions. Aragonès no els sotmet a votació per no perdre, i això que el seu partit vol tornar a les urnes (però no per aquest motiu humiliant). I tanmateix la crida a la mobilització massiva i unitària, demà a Barcelona, és pertinent, perquè si al desconcert dels dirigents s'hi afegeix la desmobilització de les bases, es reduiran les possibilitats que el moviment assoleixi alguna victòria, ni que sigui parcial.
