Més enllà de la carpeta nacional, que arriba enrevessada i pendent de sis homes i una dona presumptament sense pietat (els del Suprem), els municipis catalans tenen un altre embat que també serà actualitat el pròxim mes. Endesa (l'oligopoli que controla la majoria absoluta del subministrament d'energia elèctrica) ha enviat una carta dura als ajuntaments. Amenaça amb el tall del corrent a totes aquelles cases que no paguen per manca de recursos. Són els anomenats pobres energètics. Només a Manresa hi ha unes 500 famílies afectades. El 3% de tots els veïns poden quedar a les fosques ben aviat. Són a mans de la voluntat municipal: o els paguen quasi mig milió d'euros per aturar-ho o bé procediran a la inter-rupció. Diuen que tenen el dret legal a reclamar-los el 50% de l'import. Segur que la compa-nyia ha demanat un bon dictamen a algun bufet d'advocats de nom llarg i minutes estratosfèriques. Ho prova el fet que s'han comunicat amb un burofax, una eina que mai anuncia res de bo i serveix per donar força legal a un missatge, com dient: ja us vam avisar. Intimidant amb prepotència. Més o menys com fan les mateixes administracions quan envien una multa a algun ciutadà que ha comès una falta venial. Amb tota aquella lletra menuda que ben llegida acollona els sensibles i enfureix els més braus. De fet i com és sabut, les elèctriques les governen expolítics que s'han endut amb ells aquest aire de tractar els ciutadans com si fossin súbdits.
Aquest document de Correus l'han rebut en altres consistoris i tots s'han alterat. Han fet el que fan sempre quan tenen un problema: s'han reunit. Entre ells i amb altres. Diverses vegades. També han acudit a la casa comuna de tots: la Diputació. I la seva presidenta, la batllessa de l'Hospitalet, els ha fet dues propostes. Tres si comptem que també ha proposat reunir-se encara més. Les altres han estat: demanar als seus companys que no paguin res i requerir a la Generalitat que se'n faci càrrec. La reacció normal en política: passar el problema (o la culpa) a un altre. Estic segur que si Núria Marín fos la consellera del ram hauria proposat el contrari. O al revés si fos l'actual. Crec explicar-me. És a dir, que pagui l'ens que ara ella presideix. Més enllà del politiqueig, els d'Endesa sembla que ho tenen clar: tallaran el corrent a tots els afectats si no cobren en breu vint-i-un milions d'euros. Mentrestant, els dirigents públics van de trobada en trobada per anar guanyant (o perdent) temps i distreure'ns a tots. El mes d'octubre és demà i, malgrat el canvi climàtic, és quan comença a fer fred.
Avui no es pot viure sense electricitat. Abans sí. Sense la llum de bombetes, espelmes. Ara les comoditats d'uns i les necessitats d'altres exigeixen assumir una bona factura. Aturin la lectura un moment i pensin en tot el que tenen al voltant: la vitro per cuinar, la nevera, el microones, potser la calefacció, la televisió, l'ordinador, la rentadora, l'assecadora... Tot el que la modernitat ens ha anat portant s'endolla. Hi ha pobres que no poden pagar la connexió que potser es pregunten què fer. Per exemple, si tenen dret a encendre un calefactor. Si és una persona patidora dubtarà sobre si mirar el seu programa favorit o posar l'aire condicionat si en té. Si és lícit endollar i no pagar. Si és un dret bàsic que la societat li ha de garantir o bé un luxe. A més, l'electricitat ara es ven com la més neta de les energies. Ho és al moment d'usar-la de la xarxa general o bé d'una bateria, però una part molt important de la seva producció és bruta com el fum del fuel, la radiació de les nuclears, l'àcid dels acumuladors i la resta de formes tradicionals contaminants. Bruts o nets, aquests de la força elèctrica? No ho tinc clar.
