La manifestació de la Diada del 1977, que va sorprendre propis i estranys en omplir de cap a cap el passeig de Gràcia, tenia un propòsit clar: que el fet nacional català no fos marginat en l'incipient procés democràtic ni obviat en la Constitució que havien de redactar les Corts elegides dos mesos abans. Tothom era conscient que l'especificitat de les reclamacions catalanes, que se sintetitzaven en la paraula Estatut, no eren cap prioritat per a les forces polítiques espanyoles. Adolfo Suárez contemplava la catalanitat com una «peculiaridad regional» i no com un projecte polític. Els manifestants d'aquella Diada -es va parlar d'un milió de persones- el van desvetllar. Al cap d'un any l'Estatut s'estava redactant, la Constitució quasi enllestida incloïa les autonomies, Tarradellas havia tornat i la Generalitat havia estat restaurada en la seva persona. Amb els objectius en aparença complerts, l'afluència a les manifestacions reivindicatives de la Diada va passar a ser molt menor, reservada als més radicals i desconfiats quant a les promeses de la Transició.
Quatre dècades més tard, la Diada torna a ser multitudinària any rere any, i no deixa de ser-ho perquè l'objectiu, que ja no és l'Estatut sinó la república independent, i no hi ha gaire probabilitats que l'Estat s'hi avingui com es va avenir a l'autonomia. Però hi ha més raons per manifestar-se, fins i tot si la dificultat per assolir l'objectiu principal convida al desànim i a la desmobilització. Raons que tenen a veure amb la preservació del grau d'autonomia realment existent. Abunden els signes que la sentència a punt de ser dictada anirà seguida de més càstigs exemplars. No oblidem els altres judicis pendents del Procés, a l'Audiència Nacional, al TSJC i al penal ordinari. El jutjat 13 continua instruint sense defallir. La fiscalia anuncia que farà el possible per allunyar els condemnats de les presons catalanes. La dreta nacionalista espanyola reclama que la Generalitat sigui objecte de severes restriccions que no proposa per a les altres autonomies. La immersió lingüística és a la diana per al dia que governin. El TSJC bloqueja centenars de Mossos en plena crisi d'alarma d'inseguretat. Etcètera. Sumem totes les coses noves a tots els mals tractes que venen de lluny i veurem que hi ha raons de sobres per no abaixar la guàrdia, també per part dels que no comparteixen la república com a millor solució (però estaria bé que no se sentissin desqualificats pels «purs»).
