11 de setembre de 2019
11.09.2019

Guerra al cotxe!

10.09.2019 | 22:48

Què tenen en comú el govern de la CUP de Berga i el dels comuns de Barcelona? Entre altres coses, la poca simpatia pels cotxes.

Exemples recents d'això han estat les remodelacions dels carrers de Sant Fructuós –a Barcelona– i del passeig de les Estaselles –a Berga–, en què s'ha aprofitat per eliminar un bon nombre de places d'aparcament (en el cas de Berga, una dotzena en un tram de menys de 100 metres, a les portes d'un Barri Antic que pateix d'un dèficit important d'aparcament). Es tracta, indissimuladament, de posar les coses difícils al cotxe.

Per què, aquesta antipatia pels automòbils? No és pas que cupaires i comuns no en facin servir, és clar, sinó que deuen ser recels ideològics (l'associació que fan dels vehicles amb la societat del consum, el petroli, les grans corporacions, la vida sedentària, el caràcter privat d'aquests béns...). Jo, en canvi, em miro els cotxes amb simpatia: sense ells, el món seria molt pitjor: la nostra llibertat de moviments quedaria molt tocada, i l'accés a serveis i oportunitats també (a les comarques centrals, el sistema de transport públic és insuficient i la gent no pot prescindir del cotxe). Al mateix temps, l'economia se'n ressentiria notablement: a Catalunya en viuen 143.000 persones i el sector suposa el 15% de les nostres exportacions; recordem, igualment, que sectors crítics com la logística o el turisme en depenen en gran mesura.

Que els cotxes alhora creen problemes? És clar, com tots els grans invents. Per exemple, problemes de salut i contaminació (a Barcelona, els nivells de partícules PM2,5 que genera el trànsit són preocupants; a Berga, en canvi, no). També tenim els col·lapses circulatoris, l'ocupació d'espai públic, els sorolls, els accidents... Però per molt que alguns vessants de la qualitat de vida podrien millorar en un món sense o amb menys cotxes, altres de sensibles empitjorarien. Cal, doncs, trobar el punt d'equilibri.

Val a dir que hi ha solucions parcials. Es pot, per exemple, reduir les velocitats de circulació dins de les ciutats i potenciar el transport públic. Igualment, en alguns llocs s'han establert peatges urbans (que s'afegeixen a les taxes que ja paguem via el preu de la benzina –aquí, fins a un 60%– i a les possibles «vinyetes» en què s'està pensant).

Encara, a Barcelona, després de les superilles i de les àrees verdes, el gener del 2020 s'impedirà l'accés a la ciutat als vehicles que contaminen més, cosa que afectarà un 7% dels que hi circulen actualment (és curiós: els més perjudicats, tant per això com per l'eliminació d'aparcaments, són la gent amb menys recursos...).

Però s'ha de ser realista: la morfologia de les nostres ciutats és la que és, i per molt que, posem pel cas, el carrer del Roser de Berga seria fantàstic com a illa de vianants, prohibir-hi la circulació (algú ho ha somiat) escanyaria el trànsit urbà –no hi ha alternatives– i perjudicaria veïns i comerciants.

En tot cas, el futur resoldrà de forma natural alguns dels problemes actuals: l'automòbil autònom, elèctric i en xarxa del demà no només serà més eficient, segur i ecològic, sinó que també permetrà prescindir de molts vehicles, en la mesura que es canviï la propietat per l'ús. Això sí, en aquest futur també desapareixeran intermediaris (concessionaris, pàrquings, policies, semàfors, tallers mecànics, etc.). Tot plegat permetrà repensar les nostres ciutats d'una forma més agosarada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.