L'evangeli d'aquesta setmana (Lc 15, 1-32) ens ensenya tres fets que tenen un punt en comú: el retrobament d'aquella persona que havia abandonat i torna a abraçar la fe en el Pare, és més important en aquell moment i passa per sobre de la resta de la comunitat. Els fariseus s'indignen davant l'actitud de Jesús ( v.1-2) que acull publicans i pecadors. Davant la seva intolerància, els recrimina: «Més aviat, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar-ne res, i serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que ell és bo amb els desagraïts i dolents» (Lc 6, 35) i els exposa les tres paràboles: la de l'home que tenia cent ovelles i en perd una. Al moment que la recupera, en arribar a casa crida els amics d'alegria; «us asseguro que al cel hi haurà més alegria per un pecador que es converteixi que per noranta-nou junts que no tenen necessitat de conversió» (v.7). El mateix diu amb la dracma retrobada: «Hi ha joia en els àngels de Déu per un pecador que es converteix» (v 10). I ho torna a recalcar en el cas del fill pròdig, arriba el germà i s'enutja perquè sempre ha estat al costat del pare i ara celebra el retorn -conversió- de l'altre fill. «Calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a vida. S'havia perdut i ha estat retrobat» (v.31-32)

L'actitud del fill aquí cal destacar-la. No s'alegra del retorn del germà. El pare, sí. No sap ser fill com a tal; serveix el seu pare, sense pensar que tot és seu, viu a la pròpia casa com un servent, però no sap estimar com ell.

Pau, a la primera carta a Timoteu (Tm 1,12-17), dona gràcies al Pare perquè «es va apiadar de mi perquè demostrés tota la paciència fent de mi un exemple dels que creuen en ell per tenir vida eterna».

Quan no sabem veure aquells casos de mort o perduts que tenim al costat, fem com els fariseus, els apartem. Quan la persona s'aixeca de la seva misèria espiritual -els diners no ho fan tot- veu una vida nova. Segur que ho tenim present en el nostre entorn. Família, veïns, amics?

Si tu desitges la pau a aquella persona que veus cada dia, o un bon dia, al final acabarà desitjant-te la pau i un bon dia també a tu.