A la comarca veïna d'Osona unes activistes en defensa de les femelles animals, perta-nyents a l'associació Ànimes veganes, han denunciat als mitjans l'explotació a què són condemnades les gallines, tant per part de la indústria ouaire com per part dels galls, que les sotmeten a una violació permanent i esclava. I en fan còmplices totes aquelles persones que mengem ous o derivats. I jo que, ingenu de mi, en assaborir un ou ferrat em feia la idea d'estar sucant pa en la quinta essència d'un idil·li amorós entre un gall ben plantat, afinat i cresta-roja, a qui totes les gallines li ponen, i la gallina més garrida de l'harem! No és que no sigui conscient de les condicions infraanimals pròpies de la indústria alimentària, malgrat que en algunes granges als conills se'ls adormi amb música de Vivaldi, les vaques pasturin l'herba fresca a l'atzar i alguns porcs campin lliures igual que en un càmping en plena natura, però això de les gallines violades m'indueix a pensar més en la violació de la llei, el domicili o la sintaxi que en una còpula forçada, humiliant i dolorosa, entre altres raons perquè, fins on jo sé, els galls no disposen de penis i, si bé remullen amb semen la vagina de la gallina, aquesta pot decidir si se'l fa seu o bé l'expulsa. Ni els galls són uns Casanoves vanitosos, presumits, superbs i obsessius, ni les gallines són uns éssers covards, fredolics i castos. A més a més, què seria de la tradició culinària catalana sense la compartició dels ous? Adeu al pa de pessic, a la crema catalana, al bacallà a la manresana i adeu als ous de llet de monja de Banyoles! I també a l'ou com balla, esclar. De vegades tens la sensació que hi ha més galls fora del galliner que no pas dintre i que aquests, tant si canten a tres quarts de quinze com si desafinen a l'òpera, també poden dur faldilles.
