Hi ha una sèrie, Designated Survivor, que a més d'haver batejat amb el nom d'El catalán un terrorista, també té certs paral·lelismes amb el moment que viu Catalunya, tot i que sense violència (per a desil·lusió dels guionistes i del Suprem). La producció parteix d'una idea brillant -què passaria si els Estats Units perdessin de cop el president i el Congrés per una massacre?-, que es desenvolupa de forma dinàmica en els primers capítols, però que després cau en picat fins a estavellar-se del tot. I és que per a molts costa creure's Kiefer Sutherland, que anys enrere s'encarregava tot sol de salvar el món ficat a la pell de l'agent Jack Bauer a 24, i que ara interpreta un president dels Estats Units amb fe, però tou, sense empatia i que ocupa el càrrec a dit perquè algú va decidir que no causaria problemes.
A Catalunya és innegable que el PP i Santamaría van escapçar l'independentisme. La massa troba a faltar un líder i, amb l'onze titular empresonat o a l'exili, dos anys després, encara ara la banqueta és buida. Dirigeix el país un equip de tecnòcrates, eficaç, però amb poc carisma polític. Al Parlament, tampoc han sorgit veus amb magnetisme. I a Quim Torra, com a Sutherland, li costa destacar en el seu paper. Apropant-se la sentència de l'1-O, el president ha endurit el to, però caldrà veure si serà capaç de liderar la resposta o si el tsunami li passarà per sobre.
