18 de setembre de 2019
18.09.2019
Regió7

El mite de la «cultura de la coalició»

17.09.2019 | 22:47

El clam s'escampa per valls i muntanyes, replicat sense pausa pels que s'afegeixen al cor: «En aquest país no hi ha cultura de la coalició». I tot seguit giren la mirada cap a llevant, cap a Itàlia, on al Partit Demòcrata, refugi de polítics del sistema, i a l'M5E, populistes d'exabrupte, els va costar ben poc d'entendre's quan Salvini els va voler fer el llit amb la crisi de govern.

«En aquest país no hi ha cultura de la coalició», i per «aquest país» entenen el territori que va del cap de Creus a Ayamonte. Però vet aquí que en «aquest país» fa anys que hi ha coalicions i pactes, molts dels quals han completat el termini natural entre eleccions i fins i tot han estat renovats.

L'Ajuntament de Manresa sorgit de les primeres eleccions, el 1979, va tenir un equip de govern amb quatre partits. Accidentat, això sí. Per aquella mateixa època desenes d'ajuntaments grans registraven un pacte d'esquerres mentre a molts de dimensions reduïdes s'ajuntaven tots els partits de la nova fornada per impedir l'elecció de l'exalcalde franquista. A Madrid i a moltes altres grans ciutats el PSOE i els comunistes del PCE de Carrillo sumaven per evitar que fos alcalde el més votat, que era l'home d'UCD.

El 1980 Jordi Pujol va ser elegit sense majoria absoluta amb dues crosses: la UCD de Suárez, refugi de franquistes reformistes, i l'ERC d'Heribert Barrera, que havia votat en contra de la Constitució per massa centralista. S'hi va estar 23 anys.

La dècada següent, Manresa estrenava govern municipal tripartit, que va aguantar quatre mandats amb diferents protagonistes. Pasqual Maragall l'imitaria amb els tripartits de la Generalitat, que van ser, això sí, una muntanya russa fins que l'hermètic Montilla va posar la refrigeració al màxim.

En l'àmbit espanyol hi ha hagut un pacte del Majestic i uns pressupostos del PP aprovats pel PNB –encara vigents, per cert. Hi ha hagut pactes i coalicions en diferents autonomies, i aquest mateix any les tres dretes, després de fer molta comèdia, han pactat per governar, entre d'altres, Andalusia i Madrid (regió i ciutat). Totes les tempestes de declaracions dels dies previs a la votació eren soroll fingit per distreure el personal.

Si hi ha eleccions el 10 de novembre i les dretes sumen, pactaran i es coalitzaran sense dificultats. El problema no és de «cultura del pacte». El problema és que Sánchez vol ser Macron, i ni Podem ni ERC són el millor aliat per a aquest objectiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit