El dia 5 passat aquest diari publicava la notícia que els veïns del barri de la Torre de Santa Caterina a Manresa havien acordat recollir diners per tal de millorar l'abandonada esplanada d'aquell indret. Una campanya de «micromecenatge» que l'associació de veïns i veïnes preveia iniciar aquest cap de setmana passat aprofitant la celebració de les festes del barri.
En primer lloc vull palesar el meu respecte, admiració i gratitud pel fet que uns veïns i veïnes, davant la desídia de l'Ajuntament, entomin aquesta cívica iniciativa d'ordenar un espai del qual també gaudim molts ciutadans/es que no vivim en aquella zona. L'itinerari del «passeig del Riu-la Guia-torre de Santa Caterina» és un dels circuits predilectes dels ciutadans/es per practicar-hi esport i caminades, com la marxa nòrdica ara tan de moda.
La seva situació és privilegiada i ofereix una vistosa panoràmica, tant de la ciutat com de la comarca. Les imatges, entre les quals la serralada de muntanyes pirinenques, són meravelloses. L'aspecte que avui presenta aquest lloc, però, és totalment deplorable. Una deixadesa municipal que l'esplanada no és mereix.
Fa un parell d'anys, l'AVV va presentar un projecte per endreçar aquell sector. Un projecte, al meu parer, molt ben dissenyat i encertat. L'any passat va presentar-se als pressupostos participatius però no va tenir la sort que es mereixia. Els projectes competidors que van guanyar coincidien tots a millorar els parcs manresans: el parc del Castell (Puigterrà), el parc del riu Cardener (Pont Nou), el turó de Puigberenguer, i el parc del Casino. Unes propostes que confirmen les inquietuds dels ciutadans/es per disposar d'uns espais públics dignes per al lleure.
La deixadesa actual propicia que hi sovintegi la brutícia. Manca de papereres, manca d'enllumenat, manca de mobiliari urbà....
Amb motiu de commemorar-se d'aquí a tres anys el 500 aniversari de l'estada de sant Ignasi de Loiola a Manresa, l'Ajuntament ha previst tot un seguit d'actuacions per posicionar la ciutat com un referent del turisme espiritual i del pelegrinatge. Malauradament, fins avui, no hi ha previst cap tipus d'actuació urbanística en aquell indret que cal recordar que forma part del Camí Ignasià. L'esplanada hauria de convertir-se en un atractiu accés a la ciutat i al Centre d'Espiritualitat de la Cova.
Tot i que a l'inici d'aquestes línies he fet un explícit reconeixement als promotors del «micromecenatge» pel seu compromís cívic i altruista, també vull manifestar la meva discrepància amb relació al mètode escollit. És a dir, qui ha d'assumir el cost del projecte d'urbanització de l'esplanada de la torre de Santa Caterina és l'Ajuntament. Els veïns i veïnes d'aquell sector ja paguen els seus impostos i contribucions per tal que des de l'Administració s'inverteixi i es millori la seva qualitat de vida. És responsabilitat del govern municipal urbanitzar-ho amb els recursos econòmics del pressupost municipal. Cal evitar malacostumar els governants perquè, amb iniciatives com la present, les entitats es veuran obligades a crear les seves pròpies guardioles -i a pidolar- per aconseguir tenir uns serveis i barris dignes. Dit amb ironia, i sense ànim de mofa, la ciutadania acabarà organitzant campanyes de «crowdfunding» (dit així sona més pompós) per substituir les bombetes foses dels fanals, les papereres malmeses, i una llarga llista de deficiències. Ara que s'acosta el miraculós any 2022, i que segons el pla estratègic municipal serà una oportunitat única per solucionar els molts problemes que pateix la ciutat, cal que l'Ajuntament assumeixi el projecte elaborat pel veïnat de la Torre de Santa Caterina. Una proposta que dignificarà la ciutat i el tram final del Camí Ignasià. Quan convé, i segons per a què, sempre hi ha romanents a la caixa municipal.
