El titular conté certament un elevat toc d'humor, però és que l'afer era molt administratiu i d'aquesta manera es podia presentar com a més mengívol per al lector. La lletra menuda ho desenvolupava: «Els solars situats en carrers traçats però poc edificats tindran adreça completa. Els ratolins que hi habitin podran fer-se targetes de visita amb el domicili complet, encara que sense telèfon (ara com ara). Les cases aïllades seran numerades d'acord amb aquesta organització dels solars que les envoltin. La conselleria de Governació ha decidit que a cada nou metres de solar sense edificar li correspondrà un número de carrer. Els solars que sobrepassin aquesta mida tindran tants números com els corresponguin. Tanmateix, als solars més petits els correspondrà igualment una unitat pròpia. Aquesta forma d'ordenació és la que ha adoptat Governació de l'Ajuntament per a organitzar mínimament la numeració dels carrers d'edificació intermitent». Val a dir que aquell primer ajuntament democràtic va provocar un ball de números a tota mena de carrers de la ciutat, també als que no tenien cap solar buit des dels temps de la Llum i la Sèquia.
