Els conflictes entre l'Ajuntament de Sant Fruitós i el de Manresa per la gestió dels espais on tenen interessos compartits o fronterers ja formen part de la llegenda de les desavinences al Bages. Malauradament, els termes municipals no van ser inventats pensant en la seva funcionalitat futura. Al caprici de les línies sobre el terreny s'hi afegeixen les actituds dels polítics, sempre tan gelosos del seu tros, i dels funcionaris tècnics, sempre tan poc disposats a acceptar les propostes dels homòlegs veïns. I aquests elements tan inclinats a la col·lisió es troben tots en un punt especialment cobejat del Bages, el parc de l'Agulla. Les dificultats d'entesa han estat un problema per a projectes com el Parc Tecnològic, per als intents d'ampliació de la zona verda i, ben recentment, per a la gestió de preteses inversions en l'entorn. Tot i que els dos ajuntaments tenen un consorci on cooperar, la trobada ha estat l'excepció en un historial de desacords. Ara, els dos ajuntaments demanen a la Generalitat que faci d'àrbitre i que mani, que digui què cal fer i què no es pot fer. Tant de bo sigui la solució, per fi.
