Quin és el projecte de Pedro Sánchez per a Catalunya?, va preguntar Gabriel Rufián al Congrés dels Diputats. I el president en funcions va respondre: «El mateix que per a Extremadura, per a Andalusia, per a Castella-la Manxa, per a Casella-Lleó, per a...», etcètera. Oblidem-nos per sempre més del «federalisme asimètric». El «cafè per a tothom» instaurat als anys vuitanta es continua servint a tots els àpats.

Sánchez va continuar: «Em crida l'atenció que un partit que es diu d'esquerres defensi la independència d'un territori ric amb l'argument que paga molt als territoris més pobres d'Espanya». Plat fondo de lerrouxisme! Adeu a qualsevol horitzó de pacte fiscal. Encara més significativa aquesta frase: «Vostès defensen la independència i nosaltres la convivència a Catalunya». El procés com a generador de fractura social, l'argument que empara totes les negatives i fonamenta l'exigència que la Generalitat, abans de voler dialogar amb l'Estat, ha d'acontentar els catalans contraris a la secessió, i això només ho aconseguiria renunciant-hi.

Amb aquest plantejament encara el PSOE la campanya electoral del 10 de novembre. No vol cedir ni un sol vot patriòtic a la dreta nacionalista, ni adquirir cap compromís que li impedeixi entendre's després amb ella. La prova del nou d'aquesta orientació tàctica podria arribar d'aquí a un mes, quan el Tribunal Suprem pronunciï la sentència del Procés. Unes penes dures provocaran un esclat de protesta al carrer, i la resposta del govern Sánchez es llegirà com un missatge amb efectes electorals immediats.

A la seu del PSC aquest rumb causa preocupació. Molts pensen que ressorgiran si se'ls veu com una opció moderada, de diàleg, pacte i autogovern avançat, en contrast amb el centralisme extrem de Ciutadans i el PP. Però hi ha altres anàlisis possibles; per exemple, recordar que a les autonòmiques del 2017, responent a un entorn de màxima tensió, els catalans de sentiment espanyol van votar en massa la candidatura d'Inés Arrimadas perquè pensaven que Rajoy havia estat massa tou amb el separatisme, i que el PSC era contemporitzador, o fins i tot còmplice.

En la perspectiva que la sentència provoqui un altre episodi de màxima tensió, Sánchez es prepara per aparèixer com el campió de l'equip espanyol. Al capdavall, fa temps que en eleccions generals com les del 10 de novembre els vots al PSC són bàsicament vots al PSOE.