Amb la il·lusió de qui comença un nou curs, aquesta nit el teatre Els Carlins estrena una nova etapa. S'anuncia com un renaixement marcat per unes reformes a fons de la infraestructura, però, més encara, per l'empenta d'un grup de persones, amb el Josep Soler al davant, que volen donar-hi un nou impuls. Em sembla una gran notícia. Tot i no ser cap habitual del teatre, les meves primeres vivències com a espectador, igual com la de tants manresans, estan lligades a aquella sala. Hi vaig accedir a través dels Pastorets però també hi vaig veure moltes altres representacions, suposo que influït pel lligam familiar amb el Joan Masats (germà de la iaia) i més encara per la seva dona, la Crispina Gros, que el va sobreviure molts anys i a qui vaig veure actuar moltes vegades. Faig memòria i la veig a ella i veig també el Joan Cot, l'Àngel Tulleuda, el Josep Isard i la seva filla Maria Jesús; veig la Josefina Matiñó, viuda del Joan Antoni Pusó, el Salvador Soler, el Rossend Mata, el Josep Maria Tatjé, la Pilar Goñi fent de Patufet i també la seva mare, la Montse Garriga, en més d'una obra. Actors i actrius que, en la seva humilitat, de fer teatre en deien «fer comèdia». Són rostres que recordo perfectament i que ara em venen al cap igual com em venen al cap gairebé les seves veus. Però hi ha noms importantíssims dels diversos quadres escènics que van passar per aquell teatre i que seria obligat citar si això fos un treball històric. Sent tan sols un relat dels meus records hi hauria d'afegir la figura del Bartomeu Tatjé presidint la cafeteria, juntament amb la seva esposa, o la de l'Antoni Cucurella, com un pluriocupat de la casa anant amunt i avall, tots ells membres de la gran família dels Carlins, que en un temps es va conèixer oficialment com el Círculo Familiar Recreativo.

La nova etapa dels Carlins promet de debò i ens ha d'alegrar a tots perquè ajuda a fer créixer el nostre orgull de manresans. Si hi hagués de posar alguna pega tan sols votaria perquè no en canviessin el nom. Rebatejar aquell lloc com «Espai Carlins» em sembla desvirtuar-lo. Aquesta moda absurda, que es va estenent perquè fa fer modern, de dir «espai» a tot ja ens ha deixat l'Espai la Plana, l'Espai Òmnium, l'Espai Manresa 1522, l'Espai Bellesa (un centre d'estètica), l'Espai Rubiralta (un bar-restaurant) o l'Espai de suport Mémora, res que indiqui de què es tracta si no ho saps prèviament. Rebatejar així Els Carlins seria com dir-li Espai Peguera a l'institut o Espai Carme a l'església del mateix nom. Seguir-ne dient «teatre» crec que no és una mala opció.