Aquest diumenge les tres lectures en aporten elements de reflexió que intentaré compartir. El profeta Amós ens fa esment de la nostra actitud envers els pobres i desvalguts, i en molts casos seguim fent el mateix avui. Com pot ser que tot i l'evolució tecnològica i de pensament seguim fent dels altres, i sobretot dels que més ho necessiten, la font de la nostra riquesa? Com és possible que, amb totes les experiències viscudes al llarg de la història, seguim mantenint societats plenes de desigualtats i injustícies? Potser Lluc ens ho aclareix en el text de l'Evangeli.
Timoteu ens aporta una eina, la pregària, com a moment de recordar que la salvació que ens proposa Déu és universal, i que en Jesucrist hi tenim l'exemple de donació per a tots. La pregària, la súplica o l'acció de gràcies per poder portar una vida tranquil·la i serena, des de l'honestedat. Ho entenc com aquest ser capaços d'aturar-nos a pensar i reflexionar respecte d'allò que passa al nostre entorn i, sent honestos, iniciar canvis que ens acostin a una manera de viure. M'ha agradat especialment quan ens encomana la voluntat de resoldre els conflictes amb la paraula i els acords, fent valdre les pròpies opcions sense voler enfonsar les dels altres.
A l'Evangeli Lluc ens posa entre l'espasa i la paret: «No es pot servir alhora a Déu i al diner». Ens ho planteja des de la fidelitat, aquesta paraula que avui ens costa de gestionar i que a vegades es llegeix com un lligam, com una obligació, com una trava a la pròpia llibertat, i que potser hauríem de valorar-la com la capacitat que tenim de ser coherents amb allò que hem decidit, escollit i triat. Com un lluitar per allò que lliurement hem fet saber als altres que volíem o faríem i assumir que té la seva dificultat. No vull dir que no es pugui canviar, al contrari, canviem i això també és vida, però no hauríem de canviar per comoditat, per no haver-nos d'esforçar a ser coherents. Els canvis haurien de ser perquè afavoreixen la convivència i el nostre creixement personal i comunitari. Lluc ens planteja que les petites fidelitats són el contrari dels petits enganys, i que si som fidels en les coses petites també ho serem en les coses grans.
Certament la societat viu sempre en plena lluita pel poder. Hi podem fer alguna cosa? Oi tant! La resposta evangèlica ens dona molts exemples de com podem treballar per un món millor per a tots, només falta que cada vegada siguem més els que remem en aquesta direcció, que siguem més capaços de filtrar bé els missatges que ens arriben i siguem capaços de pregar i treballar per retallar i extingir les desigualtats. Per poder viure totes i tots en una societat més justa i amb una democràcia plena i real.
