La ignorància crea monstres, o produeix malsons, o tot alhora. Ho dic perquè l'ANC vol emprendre, a final d'aquest mes de setembre, una campanya perquè tots els 50 municipis de la comarca d'Osona aprovin una moció que porta per títol «Per un consum estratègic nacional».
Prenen la comarca d'Osona com a prova pilot, perquè és la comarca amb més equips de govern independentistes, i pressuposen que hi trobaran unes facilitats que no trobarien en altres territoris del país.
Feta la prova a Osona, l'estendran cap a la resta de comarques de Catalunya i al mateix temps cap a la Generalitat, perquè apliqui els mateixos fonaments de la moció. Aquesta moció encara no està en circulació, però s'ha anunciat com a imminent la seva tramesa als ajuntaments de la comarca. Una part del contingut o del que pretén ja s'ha avançat en alguns mitjans de comunicació. N'avenço els objectius.
Es tracta que els ajuntaments aprovin en ple una moció demanant la contractació d'obres i serveis a les empreses que s'hagin manifestat clarament a favor de la independència de Catalunya. Ras i curt, que qui no tingui el segell «independentista» quedi exclòs de totes les convocatòries d'obres i serveis que facin els ajuntaments.
És a dir, proposen vulnerar el principi d'igualtat, d'universalitat i objectivitat que proclama la llei de contractes de l'administració, expulsant de les convocatòries totes aquelles empreses o persones que no aportin «el segell independentista». No queda clar com s'aconsegueix aquest «segell». Si mitjançant jurament, davant algun òrgan de l'ANC, amb declaració jurada, davant alguna notaria, o davant la Bíblia.
La via per aplicar l'esmentada moció no queda clara, perquè d'entrada pressuposen que una vegada aprovada és fàcil de portar a la pràctica. Obliden l'existència dels secretaris/secretàries dels ajuntaments, els quals han de donar validesa a les actuacions municipals, i complir i fer complir la legislació vigent. Davant una proposició com aquesta, si se sumen a la proposta, han de prevaricar necessàriament i quedar al marge de la llei, tenint per segura la pèrdua del lloc de treball, la carrera i ser responsables de delictes de caràcter penal.
Si no s'hi sumen, han de fer advertiment d'il·legalitat a l'alcalde/alcaldessa, i actuar en conseqüència, com és no tramitar cap document ni cap expedient que vulneri la llei de contractes, i donar-ne coneixement a les autoritats competents: ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i, en el seu cas, a la Fiscalia. Des d'aquests estaments s'emprendran les accions judicials pertinents per un delicte de greus conseqüències penals.
A nivell polític, imaginem algun dels escenaris, com és que les bases d'una convocatòria estableixin com a requisit principal «el segell independentista», al davant de les condicions econòmiques, de les condicions tècniques, de les millores del contracte, i altres... Els ciutadans, estarien d'acord a pagar més i millor a un abrandat independentista, al davant d'un seriós i eficient empresari? Algú pot creure que un país pot avançar i anar millor amb criteris com els que proposa l'ANC? Algú pot imaginar funcionaris municipals, primer, i autonòmics, després, desafiant? No, perdó, vulnerant l'estat de dret, i convertint les administracions en corretja de transmissió d'una opció política? Algú creu que els secretaris/es, com a fedataris públics, encarregats de vetllar per la legalitat de l'administració, en la qual exerceixen el càrrec, poden permetre actuacions com les descrites? I algú se'ls imagina participant-hi?
Jo, no. El principi d'honestedat i rigor, el tinc més que conegut i provat en gairebé la totalitat del cos de secretaris d'administració local. Com és possible que l'ANC pugui, ja no pensar, sinó voler emprendre un camí com aquest? Sincerament, objectius com aquest són els que han estat habituals en tot el procés. Així ha acabat.
