John Elliott, catedràtic emèrit a Oxford i Premi Príncep d'Astúries, és considerat un dels principals hispanistes del món i un profund coneixedor de Catalunya. No té cap simpatia per l'independentisme. Ha escrit això: «La lluita que s'estava iniciant entre la llengua castellana i la catalana a Catalunya era només un aspecte més d'una lluita més àmplia entre el centralisme i la diversitat [...] Incapaç de reconèixer o d'apreciar en el comportament dels catalans una angoixa desesperada pel futur i una reacció natural i defensiva davant d'una Castella dominadora, [ell] atribuïa la intransigència dels catalans a un maligne esperit de sedició». El paràgraf descriu d'una forma sorprenentment precisa i lúcida els anys previs a l'esclat del 2017. Aquesta era exactament l'actitud de Rajoy i de la major part de la classe política, intel·lectual i mediàtica espanyola en els dos o tres anys immediatament posteriors a la sentència de l'Estatut, quan el malestar ja impulsava manifestacions enormes però encara no havia cristal·litzat en un projecte concret i obertament independentista. Però, sorpresa: aquest paràgraf no parla de Rajoy el 2013, sinó del comte-duc d'Olivares el 1636, durant la gestació de la guerra dels Segadors i la secessió fracassada. Elliott no ho va escriure influït pels fets actuals, sinó molt abans, el llunyà 1966 a La revolta dels catalans, ara reeditat. Suposo que els catalans del 1636 ja estaven abduïts per la immersió a l'escola i TV3.
