Haver guanyat un quart de metre quadrat de vorera per habitant no està malament, i explicar-ho ara té efectes neutres perquè les eleccions municipals són d'aquí a un any i mig. Si de cas, aquestes alegries van en benefici de la imatge amb què s'acomiadarà l'alcalde Valentí Junyent a mitjan any que ve, quan cedeixi la vara a l'avui tinent d'alcalde Marc Aloy. D'altra banda, Aloy ha estat el responsable d'urbanisme del mandat passat, de manera que aquestes satisfaccions estadístiques també el beneficien. Per a Junyent són importants perquè corria el perill de passar a la història com l'alcalde endreçador, el que va dedicar vuit anys a reconduir els números de l'administració municipal i a suportar les escassedats que obligava el dictat de Madrid, mentre que Marc Aloy seria l'home que hauria fet coses i les hauria inaugurades entre el 2020 i el 2023. Doncs no: tan sols en el darrer quadrienni Manresa ha guanyat 18.000 metres quadrats de vorera en obres diverses, entre les quals destaquen les del conjunt Bonavista i entorn, i la carretera de Viladordis, que per a la majoria de manresans és excèntrica però per als habitants del nucli té la seva importància. I d'aquest darrer quadrienni, la major part dels treballs s'han realitzat cap al final. Dels 4.666 metres lineals de vorera guanyada o eixamplada, 4.416 es compten a partir del 2017. Per això hi havia tantes tanques a la Bonavista: la rotonda era un pretext, el tema important de veritat eren les voreres. Si es va reorganitzar la circulació en una colla de carrers va ser per afavorir aquesta «voreraficació», amb perdó .

A Marc Aloy no li ha d'importar que els informes sobre realitzacions posin medalles a la jaqueta de Valentí Junyent perquè tindrà tres anys per penjar-se les seves, i com que la memòria és curta, seran aquestes les que recordarem a les eleccions del 2023. Per exemple, ahir Regió7 es feia ressò d'un pas per activar el pla urbanístic que permetria fer unes noves piscines sota el parc de l'Agulla, aquella idea que ja va tenir l'equip de govern de Juli Sanclimens el segle passat. Si fossin realitat d'aquí a tres anys, l'impacte electoral seria evident. I si no, sempre podrà presumir d'haver tret els cotxes del carrer Guimerà. Bé, no tots: autobusos, taxis i cotxes dels veïns hi continuarien passant. I les furgonetes de càrrega i descàrrega. Però almenys eliminarien les dues files d'aparcament. Si és que els botiguers del carrer no s'entesten a impedir-ho.