Aquesta setmana la delegació del Govern, amb la col·laboració d'aquest diari, va reunir al teatre Kursaal una colla de representants de la societat civil -no de tots els sectors pel que he pogut llegir-, per debatre entorn la realitat del territori. Una vegada més, una altra, la pregunta damunt la taula era: què és la Catalunya Central, què vol ser i com ho arribarà a ser? Més enllà dels resultats, que siguin quins siguin segur que són positius, perquè sempre és benvinguda una reflexió autoritzada per encarrilar el futur, la qüestió que ja comença a sorprendre és: a hores d'ara encara no ho sabem?

L'esmorzar, que és el que es porta i queda políticament correcte, va aplegar prop d'una cinquantena de persones. Recordo que aviat farà trenta anys es va impulsar un estudi amb la implicació de centenars de persones, aquesta vegada sí, de tots els àmbits, que amb el títol «El Bages cap al 2000» va donar com a resultat un extens document per diagnosticar aquell present i elaborar aquest futur. Un altre dels resultats d'aquella moguda, en la qual vaig participar com a periodista, moderant algunes taules sectorials, va ser que de les conclusions no se'n van aplicar ni una ínfima part, malgrat haver fet un bon diagnòstic del moment i haver receptat uns remeis força encertats; per dir-ho clar, el més calent va quedar a l'aigüera.

Entre aquell Bages cap al 2000 i aquest esmorzar, salvant les distàncies, les pretensions i les dimensions d'una i altra proposta, tenim un avantatge que ens atorga l'experiència; ara ja hem vist què en podem esperar, dels compromisos polítics i la temporalitat dels seus principis, i per tant la bona deriva dels resultats que es puguin desprendre d'aquest tipus d'accions sempre anirà amb relació directa amb la implicació de la societat civil i la iniciativa privada per assolir-los.

Ja podem fer dinars, sopars o jornades amb pensió completa, si, com en aquell Bages cap al 2000, tot es deixa a mans del govern de torn canviant, o si, com en aquest recent debat, s'arriba a la conclusió que cal més implicació dels organismes oficials, coordinació de les administracions amb nous paràmetres -i aquí tenim l'acudit de la setmana- sense por de xafar ulls de poll ni perspectives electoralistes. Això dit fa quatre dies, amb la situació política que està vivint Catalunya i l'Estat espanyol, no em negaran que té nassos!

Una de dues, o les propostes de futur i sostenibilitat territorial es fan portant el timó des de la iniciativa social, englobant àmpliament tots els seus sectors, on l'administració pública sigui un actor més però no el conductor ni l'executor; o anirem fent àpats amb polítics per acabar amb la mateixa sensació de frustració que va envair els ponents d'aquell Bages cap al 2000. Encara ens ho creiem tot, no n'aprendrem mai.