A Manresa, de tota la vida, quan es parlava del Club Natació (l'actual Minorisa) s'acostumava a emprar el terme genèric de la piscina. És a dir que es demanava, per exemple, què han fet els de la piscina? Després de sortir publicades les declaracions que va fer a aquest diari la presidenta Montse Gomariz, en l'edició de dissabte passat, crec que ens hauríem de preocupar molt seriosament pel futur d'un club tan històric com mostren molt bé els plafons dels exesportistes olímpics que són just entrar a les instal·lacions. Fins fa pocs anys, el club i les piscines on feien les activitats els nedadors i waterpolistes eren, a la pràctica, una mateixa cosa, encara que el recinte fos de propietat municipal. Més tard es va fer una reforma integral (amb menys làmina d'aigua) i l'explotació era del CN Manresa, que va perdre bous, esquelles i el nom. L'Ajuntament li acabaria traient la concessió i la va passar a Aigües de Manresa, que té els seus propis abonats i negocia amb el club l'espai i el temps dels quals pot disposar per entrenar-s'hi.
El CN Minorisa haurà de dirimir un nou conveni amb Aigües el desembre, i tots, també l'Ajuntament, haurien de fer els equilibris que calguin per aconseguir que el club, que ha passat per tants entrebancs en els darrers anys i que necessita entrades econòmiques per pal·liar el deute que arrossega, no s'ofegui. Seria una paradoxa cruel que, ara que es pot recuperar el nom de Club Natació Manresa, els esportistes estiguessin mancats d'hores i aigua.
