Les detencions d'ahir han tingut dues menes de reaccions, simètriques i oposades, mogudes per les prèvies conviccions de cada part. Per a uns demostren la perillositat intrínseca del moviment independentista i la seva condició de terreny adobat per al creixement de branques radicals disposades a l'exercici de la violència. La tesi és que, un cop desafiada la legalitat constitucional, tot és qüestió de graus i intensitats, entre els quals es transita fàcilment. És a dir, que el Procés genera els CDR, dins dels quals neixen uns grups d'acció que acaben preparant atemptats. Per als altres, les detencions confirmen la determinació antidemocràtica de l'Estat en relació amb l'independentisme. La tesi és que fabriquen relats exagerats a partir d'indicis dubtosos i els llancen a l'opinió pública per crear un clima que faciliti la repressió global d'una opció política que ha demostrat el seu pacifisme. Aquesta tesi s'argumenta invocant els nombrosos antecedents dels darrers anys i, en general, apel·lant a tota una història de catalanofòbia hispànica. Les dades disponibles, embolcallades en condicionals i presumpcions, no autoritzen a repartir percentatges d'encert i error entre les dues tesis, basades sobretot en els antecedents tal com cadascú els recorda -o s'esforça a recordar-los- i en el color del vidre amb què mira la història. Que hi hagi ximples disposats a fer ximpleries no és impossible, per una simple qüestió d'estadística. Hi ha impaciència per la república que no arriba, després que s'havia proclamat la seva imminència, i la drecera és una temptació perillosa. Però que l'aparell de l'Estat amb els seus quatre poders -legislatiu, executiu, judicial i mediàtic- és capaç de convertir un pot de detergent en un «precursor» d'explosius és un fet constatat, i el costum de malfiar de les informacions generades des dels cossos estatals d'investigació troba fonament en l'experiència. El dret al dubte també convida a preguntar-se per què aquesta actuació irromp justament ara. Resposta complaent amb els actuants: seria tràgic per a tothom qualsevol mena d'atemptat per l'aniversari de l'1 d'Octubre o la publicació de la sentència. Les respostes malfiades són almenys tres. Una: són ganes d'atemorir tot l'independentisme. La segona: són ganes de donar la raó als talibans de la dreta espanyola. I la tercera: són ganes de provocar una espiral reacció-repressió cada cop més radical que justifiqui l'aplicació del 155 i coses pitjors.