24 de setembre de 2019
24.09.2019

Exposició de Jaume Soldevila

23.09.2019 | 23:19

Escultures urbanes és l'exposició que Jaume Soldevila Ribera ofereix al nou local de la delegació del Bages-Berguedà-Anoia del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, a la Plana de l'Om, fins al 30 de setembre. Ell va néixer al costat, a l'edifici de cal senyor Jaume (que també es deia Soldevila i tenia una botiga de comestibles). 21-4-1963: quan tenia 22 anys realitza el monument a la sardana. És l'autor del disseny, la maqueta i els dibuixos, en guanyar el concurs davant artistes com Soler Montferrer, Miquel Esparbé, Marzo Mart i Montserrat Maynar. Es tracta d'un bloc de pedra sorrenca fabricat a l'entrada de Sant Vicenç de Castellet. En forma de penca de bacallà, és el símbol de l'estilització d'una parella ballant sardanes. Soldevila treballava a Tossa de Mar fent un hotel per a l'empresa Micsa Berau, on va dibuixar el cavall que els portava grava. Completa l'escultura un Sant Jordi amb el drac. També hi ha el símbol de la sardana acompa-nyat de la data d'inauguració. Era una època en què M. Àngels Freixenet, Esparbé i Soldevila guanyaven els concursos de dibuixos de pintura organitzats per la Falange. 21-2-1982: el monument a La Llum de la plaça Infants, que segons la llegenda va arribar al Carme des de la muntanya de Montserrat. Els tres raigs de llum es transformen darrere en tres sortides d'aigua. Els enginyers manresans del segle XIV van portar l'aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa amb un recorregut de 26 quilòmetres. El text del darrere recorda l'aniversari de la Junta d'Aigües i el sisè centenari de la construcció de la Sèquia. Més recentment, s'hi ha afegit les localitats de Sallent i Sant Joan de Vilatorrada.

1987: monument inaugurat per l'alcalde socialista Joan Cornet dedicat a la nissaga sardanista Juanola, amb sis germans músics. Situat al parc de Puig-terrà, conjuntament amb dos plafons: un de dedicat a la sardana i l'altre a la cobla. 1990: monument a Lluís Companys a Sant Joan de Vilatorrada, assassinat pels franquistes el 1940, amb l'escut de la Generalitat trencat. El 2005 va fer l'escultura de la plaça Bages en complir-se els 50 anys del CETIM. El monument dona la volta a la plaça i anivella 1,60 metres, per posar-hi les quatre barres sobre la gespa. També s'hi representa el recorregut de la Sèquia que va al parc de l'Agulla. El símbol de Catalunya està fet amb pedra de Montserrat, però també treballa amb pedra de travertí i formigó. S'hi observen representacions dels fruits de la terra com raïm, blat, així com la indústria tèxtil amb les seves xemeneies, la mecànica i el comerç del Bages. A l'altre cantó hi ha les plantes aromàtiques de la comarca, com el romaní o la farigola. 2008: escultures romàniques I, i II. Exposades provisionalment a l'hotel Sagrera de Sant Fruitós de Bages, que ara té a casa seva, la primera de les quals vol situar-la a Sant Benet. 2011: la batalla de Talamanca, recorda l'última victòria de l'exèrcit català davant el borbònic durant la guerra de Successió. Es tracta d'una peça de bronze que representa les quatre barres en posició de victòria tallada i l'any foradat del 1714, davant mateix on va tenir lloc la batalla. Va fer l'enrajolat de la plaça amb la il·luminació per encàrrec de l'alcalde Josep Tarín. 2014: celebració dels 25 anys del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics (1988-2013), quan Joan Carles Batanés, actual alcalde de Sant Fruitós, era el president del col·legi. Tant el mural com el monument estan situats al parc de l'Abat Oliba. Té uns dos metres d'alçada i està fet amb la intenció que els visitants voltin i toquin. 21-2-2016: la sacada des del pati del Casino de Manresa, monument a la primera pista de tennis a Manresa, per part d'un tennista mentre un altre resta el cop des del jardinet de les instal·lacions del Club Tennis Manresa al voltant del parc de l'Agulla; obres dedicades als socis del club. Recentment ha acabat l'escultura Ignatius, dedicada a sant Ignasi, amb una espasa amb ferro corten.

També és l'autor d'un monòlit al parc de l'Agulla, la columna trencada en un dels xamfrans, que recorda Josep M. Vives Llambí com a ideòleg del parc. Té un monument al centenari de La Salle Manresa (1910-2010). A més de les escultures urbanes ha dissenyat medalles i plaques commemoratives, trofeus i murals (botiga Busquets o capella de la Salut de Viladordis), cartells diversos i logotips.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit