En argot antic jo soc de lletres. I els que, com jo, us situeu encara avui al costat d'aquella frontera de la capacitat mental que en les aules de la dècada dels 80 i 90 ens separava dels de ciències, comprendreu de seguida les meves sensacions. Ha estat com una descàrrega elèctrica, la que he rebut quan ha caigut per uns moments a les meves mans la taula periòdica dels elements químics. Resulta que aquell esquema d'ordenació dels elements promogut pel científic rus Dmitri Mendeléiev enguany celebra 150 anys i és objecte de reconeixement i culte mundial. Aquest diari en publicava un interessant reportatge a La Revista d'aquest dissabte, i fins i tot en va lliurar una edició impresa amb una excel·lent qualitat. Parlem, doncs, d'una fita històrica amb reconeixement de les Nacions Unides i la Unesco. Però, ja em perdonareu: per als qui, com jo, el nostre cervell sembla una porteta només oberta al subjecte i predicat i un filtre embussat per a tot el que porti associades seqüències numèriques, la taula periòdica dels elements químics va arribar a ser un autèntic malson. Un exponent d'un sistema educatiu que et volia fer entrar matèries encara que et caiguessin com una arma esmolada perforant l'abdomen. Diuen que la taula periòdica és la clau del llenguatge de la química. Brindem, doncs, per ella. Però per a mi sempre va ser un llenguatge indesxifrable.
