Si algú té dret a agafar-nos per les solapes i sacsejar-nos fins que plantem cara de veritat a l'amenaça del canvi climàtic, aquesta persona és Greta Thunberg, la noia que aquesta setmana ha renyat els governants del món reunits a l'ONU per la Cimera del Clima, després de viatjar d'Europa a Nova York en un veler per protestar contra la contribució a l'efecte hivernacle del CO2 emès pels grans avions. No sé si la Greta acabarà sent una activista adulta de gran relleu, una dona corrent que un cop feta la feina torna a la discreció, o una joguina trencada com li auguren els pessimistes i els contraris, però una cosa és certa: promou i encarna un desvetllament formidable protagonitzat justament per la gent de la seva edat, que és la que, repetim, té més dret que ningú a sacsejar-nos, perquè seran ells els qui pagaran els plats trencats de la manca d'acció. Uns plats trencats que potser ja són inevitables, però que amb esforç i unitat mundial es poden afrontar per reduir els danys i qui sap si canviar la tendència. El cert és que el panell d'experts en el clima de l'ONU acaba d'informar que l'augment del nivell del mar a causa del desgel s'accelera i és imparable, i els efectes són per escapar-se a córrer: a banda de la irrupció de fenòmens meteorològics inhabituals en regions no preparades, o del progrés de les àrees desèrtiques, cal advertir que prop de 700 milions de persones viuen en zones costaneres baixes, i que si el mar creix i creix, hauran de buscar on anar a viure. Però aquest escenari, si s'esdevé, no afectarà la generació de Donald Trump, ni la del president brasiler Bolsonaro, que aquests dies han presumit del seu negacionisme. Afectarà els seus nets, afectarà la generació de la Greta, que ens mira amb la seva cara enfadada i ens diu: quina mena de futur ens esteu deixant? La Humanitat ha comès molts errors al llarg de la seva història que han estat pagats per les generacions posteriors, però la diferència és que aquesta vegada ho sabem, sabem que hi ha una elevada probabilitat que els experts tinguin raó i que la manca de reacció d'avui condemni no ja els humans del futur, sinó els actuals infants. El negacionisme que no admet ni tan sols el dubte busca complaure tots aquells que tenim mandra d'acceptar les incomoditats d'una actuació responsable, i ens diu: no pateixis, tot això són fantasies, no cal que renunciïs als beneficis immediats de contaminar. El pitjor és que molts se l'escolten i li fan cas.