Les enquestes publicades fins ara indiquen que s'espera poca transferència de vots entre els blocs de dretes i d'esquerres, de manera que els creixements i les caigudes més importants s'hauran d'atribuir a desplaçaments interns de cada bloc. Així, l'ascens del PP tindria com a principal origen els electors que abandonarien Ciutadans, mentre que els socialistes farien una nova esgarrapada als sufragis d'Unidas Podemos. Que Sánchez arreplegués un pessic dels vots que se li escapin a Rivera potser li permetria una majoria sense Esquerra però amb el PNB, però només algunes enquestes apunten cap a aquest escenari. Tanmateix, d'ençà que es van realitzar els sondejos ha succeït un fet rellevant amb potencial desestabilitzador: Íñigo Errejón ha fet el pas i el seu partit es presentarà a les eleccions del 10 de novembre.

És un fet rellevant perquè obre un univers d'incògnites farcit d'incerteses, i no hi ha acord a l'hora d'escatir si beneficia o perjudica les aspiracions del PSOE. Errejón, de la mà de Manuela Carmena, va fer un bon paper a les eleccions municipals i autonòmiques de Madrid. Això és cert i és la base que fonamenta les seves aspiracions, però també és cert que les esquerres van ser derrotades en aquelles eleccions: no tan sols no van guanyar el govern de la comunitat sinó que van ser expulsats del que exercien a la ciutat, i avui Madrid és un gran contrapoder conservador plantant cara a un possible futur govern socialista. No existeixen gaires dubtes que la divisió va ser una de les claus de la der-rota de les esquerres. Ara podria tornar a passar el mateix en aquelles circumscripcions on es presentés el moviment errejonista. La hipòtesi que la seva oferta electoral salvarà de l'abstenció centenars de milers de votants desencisats tant amb Sánchez com amb Iglesias és d'una excessiva presumpció, tant en el sentit de suposició com en el d'envaniment. En el millor dels casos es repartirà els vots amb la resta de l'esquerra i en el pitjor, si forma candidatura a totes les províncies, llançarà paperetes pel forat de l'aigüera allà on no arribi al mínim necessari, tot plegat en benefici de l'alternativa conservadora.

A males, Errejón pot ser per a l'esquerra el mateix que Vox va ser per a la dreta a les eleccions del 28 d'abril: el malgastador de sufragis que va impedir la transformació en diputats de milers de vots. Ell deu saber per què ha decidit fer el pas justament en aquests comicis.