Manresa té escoles on la immensa majoria dels alumnes són nascuts a l'estranger o són fills de pares immigrants. És un fet. Les autoritats educatives es resisteixen a donar xifres, peró és un fet. I ningú no discuteix que aquesta realitat dificulta enormement la normalització de la diversitat en la nostra societat, un procés que resulta imprescindible per tal que puguem viure en comunitats fèrtils, harmòniques i cíviques. Altrament viurem en un clima de xenofòbia latent en el qual els autòctons mantindran l'actual clima d'exclusió més o menys subtil i els nouvinguts reaccionaran a aquesta exclusió -font de desigualtat- amb ressentiment. Res de nou. L'esquema es va repetint a la major part d'Europa. A Manresa, Ajuntament i comunitat educativa expressen des de fa anys la seva voluntat de posar fi a la segregació i han anunciat eines i mesures, però de moment el proper objectiu és disposar d'un observatori i avaluar el resultat de les poques mesures aplicades. Cal molta més determinació. Més accions. Més política. I aviat. El temps no és infinit.
