Els mitjans abusen de paraules que només transmeten emocions passatgeres o que són buides de conceptes. Són bones captadores de clientela mediocre. I generadores de fama etèria i diners fàcils. Però no milloren ni enriqueixen la societat. És un virus que s'estén ràpid.

Passa en les pàgines informatives i en la d'opinió. No requereixen gaire esforç ni gaire cultura. N'hi ha prou amb un bagatge mediocre o una capa de vernís i una certa habilitat. Per això té tants adeptes. Sol ser un modus vivendi atractiu.

També es dona en novel·les d'èxit passatger i en assajos suposadament saberuts, dels quals tothom parla i que els in porten sota el braç o llegeixen al metro. Però resulta que fan opinió, opinió de temporada, com les cançons d'estiu.

Es parla poc o gens d'aquesta epidèmia. Qui s'hi atreveix és malvist. No és progre, diuen. Abans que et pengin aquesta etiqueta, és preferible morir-se. El jurat popular dels necis ja t'ha condemnat per a tota la vida.

Què es pot fer en aquesta situació i davant un despropòsit com aquest? Doncs que es mobilitzin les elits socials en tots els terrenys. Si encara existeixen, és clar. Gairebé un miracle, però sí que n'hi ha. No van amb pancartes ni megàfon. Viuen refugiades en el treball dur i en el silenci. Fins que algú les descobreix.

Potser un director intel·ligent de diari, revista o programa s'atrevirà a trucar-los i concedir-los un espai. Llavors, potser, arribarà el boom. Segurament ben remunerat. Però, atenció, que el boom no les espatlli, la popularitat és deliciosa, però destrossa valors autèntics, és un verí.

Un altre remei possible és que les associacions serioses de professionals, de qualsevol branca, entrin pels camins de l'autocrítica, a la recerca de la qualitat. Les del periodisme, l'academicisme, les arts i la cultura en general. I la política! Llavors, oh Déu!, començarà a bufar un aire fresc, net, reconfortant...

És clar que no sabem si això arribarà, ni quan. Mentrestant, la gent es nodreix de paraules emotives o buides de seny. Les elits -massa- continuen dormisquejant. I tots ens empobrim cada dia més, nosaltres i la convivència.