Els polítics parlen, els líders actuen». Això és el que va dir Juantxo López Uralde, de Greenpeace i avui diputat al Congrés per Podem, quan fou detingut, el desembre del 2009, a la cimera de Copenhaguen per lluitar contra el canvi climàtic.

Han passat anys i res de substantiu s'ha fet davant aquesta amenaça global per part dels governs de tot el planeta.

És urgent, vital, diria jo, aturar-nos. Primer, aturar la màquina de menystenir l'impacte de l'escalfament global i cooperar per ampliar el missatge, en lloc de denigrar -per jove, per dona- la persona de Greta Thunberg. Té 16 anys, sí, però és capaç de fer que joves d'arreu del món s'hagin compromès en la lluita contra l'emergència climàtica. També, prou de parlar i infravalorar informes on queda palès que només tenim 11 anys per fer-hi alguna cosa, i més liderar canvis en el model productiu per posar fre, aturar, el creixement insostenible que amenaça el planeta i els éssers que hi vivim. En l'actualitat cap batalla és més important, cap problema és més amenaçador. La conscienciació de la societat és imprescindible, però alhora cada vegada és més compartida una sensació d'impotència de no saber què fer des d'allò particular. La vaga de divendres ajudarà de ben segur a posar més consciència, però és clar que únicament aconseguirem frenar el col·lapse quan des del lideratge polític s'aposti per l'ecològica al centre de les polítiques i les accions, perquè, com bé diu en el seu darrer article Joan Herrera, «davant l'emergència climàtica cal passar del repte moral al compromís polític». La societat ja empeny, ara ens cal menys polítics que parlin i més líders que es comprometin i actuïn.

Per acabar, i després d'uns dies intensos amb les detencions per presumpte terrorisme, on sembla -pel poc que sabem- que la presumpció d'innocència ha saltat pels aires, i les imatges tristíssimes del ple del Parlament, no em puc estar d'aprofitar destinar quatre ratlles a reflexionar-hi. A casa nostra, també cal demanar compromisos i no només per l'emergència climàtica. Perquè al nostre Parlament, ja no és que els polítics no liderin, és que ni tan sols parlen, ara criden i s'insulten. Necessitem lideratges que propiciïn solucions en lloc d'enfrontaments.

Així, m'agradaria dir a la se-nyora Roldán que té a la mà ser una líder diferent de la seva predecessora Arrimadas, que ho aprofiti i deixi d'imitar-la. Ja no funciona radicalitzar. El PP sembla que ho va entenent. Pari màquines i guardi al calaix del despatx fotografies que no venen a tomb, pensi dues vegades, retiri les expressions que volen vincular terrorisme d'ETA amb independentisme.

Als partits i els parlamentaris que sustenten el Govern, demanar-los que es deixin de plens per fer propaganda electoral en clau interna per les seves pròpies disputes, que deixin les retòriques buides, les propostes del passat que ja sabem inviables, i se centrin en allò que aporti solucions.

Aturin màquines, liderin canvis.