No hi ha hagut més remei que convocar noves eleccions generals, a la vista de la impossibilitat de constituir un govern realment operatiu, precisament en uns moments en què cal coherència, preparació i estrènyer files, per encarar els difícils reptes de present i futur.
Si una cosa no es pot permetre un govern és copiar l'estructura i funcionament del govern de la Generalitat, on campen dos partits, cadascun per allà on li sembla, amb un president que, lluny de presidir i coordinar, es dedica a voltar pel país, més com a activista social que no pas com a autèntic cap de govern.
El resultat, el podem veure, dia rere dia, amb descensos brutals en els temes més prioritaris per a un govern. Estem en el tercer lloc per la cua en matèria d'assistència sanitària, i realment a la cua en l'àmbit d'ajuts socials. Dos elements clau en l'estat de benestar, al qual podríem afegir la poca inversió en ensenyament i, per descomptat, la pràcticament nul·la capacitat d'inversió en infraestructures, equipaments i serveis.
Seria difícil trobar algun altre govern, en algun lloc del món, que funcioni amb pressupostos prorrogats de l'any 2017, sense cap garantia de poder aprovar-ne uns de nous, per a l'any vinent.
Si això és greu, molt greu, en un govern autonòmic, una situació semblant és impensable en un govern estatal. Tots els analistes indiquen turbulències importants de forma immediata, i si no es preparen els elements essencials per fer-hi front, podem tornar a tenir una crisi de grans dimensions, cosa que no ens podem permetre, vistos els estralls produïts per una que encara no ha acabat de marxar.
Davant una situació semblant, el país ha de tenir un govern fort, amb un bon suport, tant al Congrés com al Senat, i amb una composició que no permeti fissures ni discrepàncies internes, i encara menys externes.
Amb els resultats a la mà, i pel que coneixem de les negociacions tingudes amb els partits que podien donar suport al partit socialista, no hi havia cap garantia d'estabilitat, ni a curt ni a mitjà termini. No quedava cap altre remei que anar a noves eleccions i que, entre tots, decidim quina força volem que tingui cada partit per no haver de fer equilibris estranys, a l'hora de prendre decisions.
Alguns creuen que podem trobar-nos en un panorama similar. Sincerament, no ho crec. La consciència de tenir temps tumultuosos, de forma molt immediata, obliga a afinar més en la decisió del vot. I han entrat nous actors en la cursa política, alguns dels actuals hauran de plegar si els resultats demostren el desencert de les seves actuacions en aquest mandat, de manera que els canvis poden ser rellevants, en l'àmbit de resultats i en el de lideratges.
En tot cas, anar a votar no representa cap gran sacrifici. Al contrari, els qui demanen participació, ara en tindran una més, inicialment no esperada. I es poden corregir alguns dels efectes electorals, en el sentit de reforçar presències per garantir fortalesa de govern. I no és que les coalicions no siguin desitjables; si la gent així ho decideix, s'han de poder dur a terme. El problema és quan els possibles socis no acaben sumant tot el necessari, i a més mostren divisions internes, i controvèrsies externes. Ha estat millor anar a noves eleccions que no pas confeccionar un govern de vida tumultuosa i precària.
No ens podem permetre perdre ni un dia més, l'endemà de les noves eleccions. I la confecció d'un nou govern ha de tenir per nord buscar l'equip més eficient, i posar en marxa tot el conjunt de propostes ja presentades que suposen un pla de govern per a quatre anys. La feina de planificació ja està feta. Ara, falta aconseguir uns resultats suficients per formar govern sense els condicionants que s'han trobat en aquesta ocasió. Els nous resultats, amb lideratges reforçats o escapçats, ens donaran la resposta d'aquí a poques setmanes. El panorama intern i extern necessita un govern fort, preparat i coherent. De tots nosaltres depèn fer-ho possible.
