Una bona part dels polítics espanyols han perdut el seny i la raó, per crear arguments que justifiquin la seva indigència argumental a l'hora de fomentar l'odi i la intolerància al procés, però ara a aquesta escalada de despropòsits i repressió s'hi ha sumat un element extremadament arriscat, la informació.
La informació en mans de mitjans de comunicació o periodistes descontrolats i sense principis, és una de les eines més perilloses contra la pau social; etiquetar la realitat és tenir poder per manipular i transformar. A principi de setmana ens va trasbalsar la detenció de diverses persones pertanyents als CDR, uns col·lectius de resistència pacífica que no tenen res a veure amb el que coneixem com a terrorisme, perquè ni Catalunya té res a veure amb el País Basc, ni els CDR son la kale borroka. Les forces de seguretat de l'Estat van irrompre de matinada en una casa normal, d'una família normal com pot ser la nostra, esbotzant la porta i fent estirar a terra un nen de deu anys, al costat del seu pare, mentre l'encanonaven.
Dimecres, la gran part de la premsa espa-nyola ja havia condemnat els detinguts, s'havia saltat el secret de sumari, tots els codis d'ètica, la presumpció d'innocència i, el més greu, va mentir amb majúscules; en un programa de La Sexta, un presumpte periodista encenia la taula de debat afirmant rotundament que s'havien trobat explosius, com ho afirmaven molts editorials i articles de la premsa escrita; a hores d'ara, ni s'ha pogut veure cap explosiu ni la Fiscalia encara sap com afinar-ho, tot això.
Ja no es tracta de línies editorials, que les pot tenir qualsevol mitjà, estem parlant de falsejar amb impunitat, amb la complicitat i el silenci de col·legis de periodistes, sectors progressistes o partits polítics d'esquerres, que haurien de defensar els drets humans i la llibertat d'expressió. Mentir per inventar la violència del qui es vol oprimir ja és un clàssic de la història, el nacionalsocialisme alemany va cremar el Reichstag per justificar l'aniquilació dels seus opositors; en quin estat de dret existeixen les detencions preventives sense un indici raonable que les justifiqui? La finalitat del terrorisme és provocar el terror, sota aquesta definició la premsa espanyola està fent un exercici inadmissible de terrorisme informatiu, ha arruïnat la vida de nou persones, ha criminalitzat el dret a la protesta pacífica i en definitiva, tinguem-ho clar, ha delinquit. Entre un govern que ho fa malament i una premsa que ho permet i ho justifica, hi ha una vergonyosa, immoral i preocupant complicitat.
Sir Winston Churchill va dir: «En una democràcia, si truquen de matinada saps que és el lleter; quan ni tan sols truquen, sinó que esbotzen la porta, és un altre règim». A Espanya tenim una mala premsa al servei d'aquest altre règim, preocupem-nos.
