Revolució socialista o pilota als núvols? L'Ajuntament de Manresa va acordar dijous estudiar la municipalització de tots els serveis donats a concessió. Així es va tancar el debat sobre la neteja de les dependències municipals. Es va adjudicar a l'empresa proposada, però abans la CUP havia reclamat la municipalització del servei, i llavors el socialista Felip González va dir, més o menys: ¿i si en lloc de tenir aquest debat cada cop que venç una concessió, decidim que un grup d'experts estudiï totes les que vencen els propers anys i ens aconsellin si surt més a compte la gestió pública o la privada? L'alcalde hi va posar bona cara. A la majoria de govern li va semblar bé. Els cupaires van retirar la seva proposició. La idea es transformarà en acord formal al ple d'octubre.

I això vol dir que crearan una comissió. Ja saben la dita: «si vols que un problema no es resolgui, encarrega'l a una comissió». S'atribueix a Napoleó Bonaparte, però el cert és que l'emperador francès va deixar escrit, des del confinament de Santa Elena, que totes les seves victòries militars serien esbor-rades per la derrota de Waterloo, però «el que no serà esbor-rat, el que viurà eternament, és el meu Codi Civil». Doncs bé: l'encara conegut com Codi Napoleònic, que va substituir de forma organitzada la dispersa i envellida legislació de l'Antic Règim, va ser obra d'una comissió de cinc persones que hi van treballar durant quatre mesos. Després va seguir els cor-responents tràmits institucionals fins a ser aprovat pel Parlament, però la feina d'aplegar, organitzar, descartar i substituir la van fer cinc persones: dos polítics, dos magistrats i un alt oficial de l'Administració. Posat periòdicament al dia, aquell codi encara inspira el corpus legal francès i va inspirar-ne d'altres, per la influència francesa en els desvetllaments democràtics del segle XIX.

Una comissió ben triada i amb un encàrrec ben definit pot fer una gran feina. Però la que ens ocupa és una qüestió entorn la qual hi ha posicions establertes de tipus ideològic que poden torpedinar unes conclusions honestament tècniques. En un extrem, els que volen municipalitzar-ho tot perquè consideren el benefici empresarial dolent per definició. En l'altre, els que afirmen que la pitjor empresa sempre gestiona més bé que la millor administració pública governada per polítics. Els ciutadans, mentrestant, esperem veure feina feta, i ben feta.