Per nassos ha crescut la consciència sobre els efectes que l'ésser humà i la seva Revolució Industrial ha tingut i té en el medi ambient natural. Un sistema de producció que consumeix sense fre els recursos naturals, que genera una quantitat desmesurada de residus tòxics abocats a la natura i que fa perillar l'equilibri de l'ecosistema global que és el planeta Terra. Aquesta consciència creixent i responsable que veiem aquests dies reflectida a les diferents mobilitzacions ha trobat diverses formes d'expressió política i social i ha generat tota mena d'iniciatives ciutadanes i legislatives que persegueixen aturar la destrucció del medi. No obstant això, totes aquestes iniciatives poden resultat insuficients, si no s'enfronten al problema des de la seva arrel: el mode irracional de producció capitalista. Pensem en l'immediat: a casa nostra, des del 2014 s'han anat succeint els cinc mesos d'agost més calorosos. El mes passat ja és el segon agost amb les temperatures més altes mai registrades a escala global, empatades amb les del 2016. L'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica -NOAA, per les seves sigles en anglès- així ho ha confirmat, després que ja anunciés que el juliol del 2019 havia estat el mes amb les temperatures mitjanes més altes a tot el planeta des del 1880, any en què comencen a elaborar aquestes estadístiques. Segons la NOAA, la temperatura global mitjana l'agost passat va ser d'1,66 graus Fahrenheit per sobre de la mitjana del segle XX de 60,1ºF. Sobre la temperatura del mar, aquest últim mes ostenta la temperatura oceànica global més alta registrada en aquest mes de l'any, i supera en 1,51ºF la mitjana mensual del segle XX d'61,4ºF. Els científics que han participat en l'elaboració d'aquests estudis destaquen les onades de calor cada vegada més severes, les sequeres més llargues -especialment a la conca mediterrània- i l'augment dels incendis forestals. Aquesta situació és evident, el Pirineu cada vegada té menys neu, l'Ebre menys aigua i l'aire és cada vegada més nociu. En l'última dècada, almenys 93.000 persones -només a Espa-nya- han mort prematurament a causa de la contaminació. Parlant clar, la nostra qualitat de vida cau en picat.
No hi pot haver desenvolupament sostenible sense planificació de l'economia, ni es pot pretendre que les empreses siguin respectuoses amb l'entorn natural sense una legislació contundent que estableixi mecanismes sancionadors realment efectius. És un fet inqüestionable que el capitalisme ens condueix a l'autodestrucció com a espècie. Explota la humanitat i espolia el pobles a canvi d'un somni en aquesta època del plàstic i d'una promesa falsa de llibertat. Destrueix el planeta, extingeix la diversitat de la vida natural, és com un càncer que creix devorant el futur. Sembla que s'esgoten les nostres possibilitats d'evitar-ho, per això cal, més que mai, que ens posem drets abans que sigui massa tard. Mai la humanitat hem estat tan a prop de l'apocalipsi. Tot va lligat. Només canviant el sistema salvarem el planeta. Per això s'ha fet la mobilització el 27 S amb la vaga pel clima, perquè l'emergència climàtica és una emergència global.
