Soc a la porta de l'escola esperant que l'obrin. No faig res en concret. Només espero i supero la temptació de mirar el mòbil. Diu el dibuixant Joan Turu que «cada cop que s'obre una pantalla s'apaga un infant». A l'adult li passa el mateix. La diferència és que se'l pressuposa responsable. La periodista Ariadna Oltra va assegurar dimecres, en una entrevista a Manresa centrada en el feminisme, que està obsessionada per la gestió del temps. Va dir que podem acumular objectes, roba, diners però que el temps és l'única cosa impossible d'emmagatzemar, que cada minut que passa se'ns escapa, i no torna. Tenint en compte que Oltra es lleva cada dia a dos quarts de quatre de la matinada per presentar el TN Matí, a TV3, no és d'estranyar que vulgui descobrir la fórmula infal·lible per portar a ratlla les hores, els minuts i els segons. La vida.

Com que tinc les mans lliures m'agafo als barrots de la porta del col·legi, una barrera de ferro que separa el dins del fora. Al llibre Ho tornarem a fer, Jordi Cuixart parla sobre l'estada a la presó. «Per començar, has d'assumir que el temps lineal ha desaparegut de la teva vida. Això, al principi, et sembla inassolible, però amb el pas dels dies, les setmanes i els mesos, ho vas entenent. El present és l'únic que et complau, i és així com la vida pren tota una nova dimensió». El present. Aquí estic. Lligada al present. Els nens encara no surten i jo dedico el meu valuós temps a esperar-los. I sí, aquesta espera diària que repetim -homes i/o dones- té relació directe amb el feminisme, amb la condició de dona.

Oltra ho diu clar, ser mare és una bufetada de realitat a cada galta, i assegura que ella no s'hauria declarat públicament feminista fa tres anys abans de parir dos fills i d'escriure el llibre Soc feminista i no ho sabia. Reflexions d'una dona que creia que podia fer (quasi) el mateix que un home. I avui és l'endemà. Després de la reflexió, l'acció. Perquè no n'hi ha prou amb saber-se feminista, se n'ha de ser practicant. L'escriptora Laura Freixas, en una entrevista arran de la publicació de la seva biografia, reconeix que tot i ser feminista des de sempre ha estat víctima i seguidora del patriarcat perquè una cosa, explica, és el pensament i la raó i l'altra els mecanismes inconscients que es reprodueixen. Touché.

La canalla ja surt. Demanen el berenar. Han passat dotze minuts. La filera de balcons del car-rer que creuem ha canviat l'aspecte des que l'estiu ha donat pas a la tardor. La llum que pica de biaix ha duplicat els disset barrots de la barana, ara n'hi ha trenta-quatre, i semblen més gruixuts, com resseguits. Tot és un joc, un joc d'ombres que s'esvairà aviat. «La realitat és l'únic real» (frase de la pel·lícula de ciència-ficció Ready Player One, de Steven Spielberg), i jo la busco per canviar-la.