En aquella època, fa quaranta anys, la llei permetia que les entitats culturals, esportives, recreatives, etc., explotessin sales de bingo per finançar les seves activitats. Els governants van pensar que si hi havia gent amb ganes de jugar, que els beneficis fossin socials. I feta la llei, feta la trampa: van aparèixer empreses que s'oferien a les entitats per muntar-los un bingo a canvi, és clar, de treure'n un benefici. Ara fa quaranta anys l'Orfeó Manresà va celebrar assemblea, la qual va facultar la junta per provar aquest sistema d'aconseguir diners amb la finalitat de finançar la conversió de l'esglesia del convent de Sant Francesc en un auditori. «Hom va expressar la seva preocupació perquè una entitat cultural hagi de fer front a les seves despeses d'aquesta forma, perquè malgrat tot, i davant la marginació del Ministeri de Cultura i la impotència econòmica de l'Ajuntament, no es coneixia altre sistema de finançament», deia la crònica del diari. La proposta només va tenir onze vots en contra, i del bingo només es deia que s'instal·laria «a la rodalia» de Manresa. L'Auditori és avui de propietat municipal i li costa sortir de la precarietat.