29 de setembre de 2019
29.09.2019

La pell de plàtan

28.09.2019 | 23:37

De la vida real: caminem apressats pel passeig de Pere III, a Manresa, i ens interromp la conversa la visió d'una pela de plàtan a terra, als nostres peus, posant-nos a prova els reflexos motrius i els dels centenars de vianants que circulen a aquelles hores pel centre de la ciutat. Prudència i civisme ens fan agafar la pela i buscar un lloc on dipositar-la. Cent metres més amunt troben una paperera i ens en desfem. Durant una estona perdura la sensació enganxifosa a la punta dels dits, fins que un mocador de paper, aconseguit amb habilitat sense empastifar el paquet ni la butxaca, ens allibera del fàstic.

De la vida previsible: trepitjar una pell de plàtan pot comportar fotre's de morros i trencar-se coll i barres. Acabar enguixat, immobilitzat durant temps. Patir picors que no hi ha manera d'apaivagar, la qual cosa provoca un neguit insuportable. Passar per un llarg període de recuperació, amb rehabilitació inclosa i la temença de saber si hi haurà seqüeles greus. Quedar bé i recuperar la vida plena seran les preocupacions principals.

De la vida contrastada: no trepitjar una pela de plàtan t'estalvia tot l'enrenou i les conseqüències descrites anteriorment. Encara més: si no l'has llençada tu, t'estalvies que t'acusin de salvatge, mal educat, incívic, mala persona, irresponsable, culpable dels danys causats, que podrien tenir càstig legal i menyspreu social.

De la vida política: ai! la vida política... Podem explicar l'experiència de la pell de plàtan dels escorcolls del 20-S a Economia i la caiguda de quatre potes en la trampa parada. Del clatellot es va sortir enguixat, immobilitzat, paralitzat sense poder fer avançar el país. Gairebé dos d'anys d'escarni, i el que queda per passar. La recuperació, ja prou lenta i dolorosa, ha estat posada a prova, ara, amb una nova pela de plàtan llençada en forma de detencions al més pur estil bananero (mai més ben dit). Per postres, l'intencionat seguiment mediàtic que s'està fent del lamentable espectacle del final de la sessió del Parlament, dijous passat, demostra com de fàcil és substituir la pell de plàtan per decisions, actuacions, declaracions fora de to, afirmacions tendencioses, irresponsables, perilloses que acaben tenint un cost social incalculable, desastrós en la seva concreció. Al relat del «tumulto», del cop d'estat, dels sediciosos i la rebel·lia s'afegeix ara el que parla interessadament de terroristes, fabricació i tinença d'explosius, conspiració pel delicte d'estralls i integració en organització criminal de naturalesa terrorista, que tindrien la «finalitat de subvertir l'ordre constitucional i alterar greument la pau pública». Si fa no fa, delictes similars pels quals es jutjaran els gihadistes dels temptats de Barcelona i Cambrils. Els qui tenen motius per desconfiar de les actuacions policials i judicials són «líderes enloquecidos que jalean a los terroristas y acosan un millón y medio de catalanes», segons els ciudadanos experts en parafernàlia mediàtica.

De la vida al dia: si s'està al cas, es pot evitar fer l'espectacle de caure de cul o de cara en trepitjar una pela de plàtan. Però el millor seria treure's de sobre amb habilitat el fastigós, el desgraciat, el brètol, l'indesitjable que no para de tirar pells de plàtan.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit