Espero que el cantautor Lluís Llach no se'm querelli per plagiar-li el títol d'una de les seves cançons en l'encapçalament d'aquestes línies.
Avui, 1 d'octubre, se celebra el Dia Internacional de la Gent Gran. Així ho va acordar l'Assemblea General de les Nacions Unides el 14 de desembre de l'any 1990 segons la resolució 45/106. Amb motiu d'aquesta celebració, avui podrem escoltar els polítics lloant les virtuts de les persones grans. I un dia més podrem tornar a escoltar les persones grans queixant-se de la poca sensibilitat dels polítics. Vet aquí, mentre que els polítics se'n recorden de tant en tant (sobretot en períodes electorals), el col·lectiu de les persones grans els recorda dia rere dia les moltes dificultats que pateixen per tal de poder envellir amb la dignitat que es mereixen.
Entre tanta celebració institucional aniria bé que els polítics, a més de llançar floretes i lloances a la vellesa, també hi aportessin solucions efectives als seus problemes. Aniria bé que recordessin que a Espanya hi ha 251.894 persones amb la prestació de la Dependència reconeguda però que no la reben, i que cada dia es moren 80 persones esperant el que els correspon. Aniria bé que recordessin que més d'un milió de pensionistes malviuen vorejant la pobresa extrema. Aniria bé que recordessin que l'actual bretxa salarial de les pensions provoca que les dones cobrin un 38% menys que els homes. Aniria bé que recordessin els nombrosos pensionistes que amb uns ingressos baixos s'han vist forçats a renunciar al seu tractament mèdic (alguns amb malalties cròniques) per causa del copagament farmacèutic. Aniria bé que recordessin tantes coses... Malauradament, però, tornaran a recordar-se'n quan els toqui fer un nou discurs l'any que ve. Davant aquest panorama de la jubilació tan poc afalagador per a centenars de milers de persones, els col·lectius de pensionistes i jubilats continuen mobilitzats.
La Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE) ha convocat una gran manifestació a Madrid el proper dia 16 d'octubre. Es preveu que unes 300 plataformes de jubilats/des d'arreu de l'Estat conflueixin a la plaça del Sol de la capital per anar en manifestació fins al Congrés dels Diputats. Aquell lloc on els polítics haurien de fer política per solucionar els problemes dels ciutadans/es i deixar d'escenificar els patètics espectacles. És previst entrar al Registre del Congrés un document que recull les perpètues reivindicacions del col·lectiu: augment de les pensions d'acord amb l'IPC real; pensió mínima de 1.084 euros; abolició del copagament farmacèutic; posar fi a la bretxa salarial de gènere, etc.
Les solucions a les demandes són totalment factibles amb voluntat política. De recursos econòmics n'hi ha si es persegueix amb més fermesa el frau fiscal, si s'obliga a retornar el diner públic injectat a la banca, si es retalla l'absurda despesa militar, si es reforma el sistema tributari per aconseguir una fiscalitat més justa, igualitària i progressista, etc.
Dades objectives: el president dels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) denuncia que l'economia submergida a Espanya suposa el 22,1% del producte interior brut (PIB), és a dir, 300.000 milions d'euros que no es declaren ni es tributen; una xifra que fa que Espanya encapçali la llista del frau a Europa. El mes de novembre passat, el govern va reconèixer que el rescat a la banca ascendia a 62.754 milions d'euros, fins al moment. Els pressupostos presentats pel Govern el mes de gener passat preveien una pujada de la despesa del ministeri de Defensa de 136 milions més que l'any passat fins a arribar a un total de 8.537 milions d'euros, etc. Vist tot plegat, de mitjans per solucionar bona part dels problemes socials n'hi ha, però, com sempre, tot depèn de la voluntat de qui governa.
