Els adults, els homes, els blancs, els occidentals, els polítics. Jo encaixo en tots aquests substantius excepte en l'últim. Si hi afegim els grangers, tenim la llista dels responsables de tots els mals que s'escampen pel món d'avui. La Greta, les feministes, els antiracistes i els del Tercer Món els usen quasi sempre amb l'article «els» al davant per focalitzar les seves acusacions i frustracions. Tots aquests fiscals socials que ho practiquen serien més justos si canviessin «els» per «alguns». Altrament, sense fer res per acció (potser sí que soc culpable per omissió), em cauen a les espatlles a cada noticiari les responsabilitats culposes del canvi climàtic, de la violència de gènere, del racisme, del capitalisme explotador i soc candidat a rebre les ires dels animalistes perquè (sí, ho confesso) menjo pernil serrà.
La jove sueca parlant furibunda contra els polítics a Nova York i contra tots els adults al Canadà és el fenomen mundial del moment. I ha arribat aquí. Els divendres toca manifestació en lloc d'escola. Les aules de Manresa eren quasi buides. A Berga els estudiants contraris van recollir brossa que van trobar escampada i la van deixar al davant de l'ajuntament. Com a acció, els adolescents autors han d'admetre que està molt trillada. Si haguessin tornat a recollir-la, reciclar-la amb les seves mans i dur-la on correspon, ens haurien demostrat als «grans» que són capaços de fer molt més que un seguidisme gregari de la moda que ve d'Escandinàvia. Entenc el missatge que s'escampa i que qüestionin els que tenim més anys sobre quin planeta els deixarem. Les ganes de protestar són inherents a la joventut i és molt sa practicar-la en contra del que és la gran amenaça planetària: l'escalfament, els plàstics que contaminen mars i munta-nyes, la pol·lució de l'aire i la resta de plagues aparegudes a partir de la Revolució Industrial. Demanen als polítics que els escoltin. Hauran de fer molt més soroll. Entre altres raons perquè n'hi ha molts que són sords civils, altres estan venuts a grans grups financers i, com molt bé explica el professor Franch en el seu article setmanal, la situació d'endeutament públic mundial no permet afrontar les mesures estructurals que calen per aturar, revertir o almenys mitigar el canvi climàtic. Han de saber que el marc mental del polític actual arriba només fins a la propera contesa electoral de cada un a cada nació. Contra aquest mur, hauran de lluitar.
Mentrestant, potser cal que els manifestants ampliïn el radi d'acció i a més de manifestar-se considerin implicar-se. Més enllà de «comprar» les consignes que arriben donades del moviment «Divendres pel futur» també es podrien preguntar què poden fer en la seva quotidianitat. Per exemple amb aquella muntanya de plàstics impossible d'evitar al supermercat. O en la funda també plàstica del mòbil modern que porten tots a la butxaca dels pantalons. S'hauran de preguntar que el món que els espera potser en serà un on els nivells actuals de benestar hedonista no seran sostenibles i caldrà retrocedir per veure passar l'aigua dels rius amb peixos i granotes. Estic d'acord amb la seva protesta, que quedi clar, i cal salvar el planeta perquè arribin a vells ells i els seus fills, però buscar el culpable i fer-li crits no resoldrà el problema de fons. Tots hauran de renunciar a aquest model consumista al qual la majoria volen estar. La jovenesa com a valor innovador i transformador és un concepte que mereix poca discussió. Em va entendrir sentir-los cantar Bella ciao. Com si les seva inquietud reivindicant connectés amb els partisans italians dels anys quaranta. Però algú m'ha fet notar que potser l'entonaven per ser la banda sonora de La casa de papel de Netflix, propietat d'un dels que volen abatre.
