La periodista de TV3 Ariadna Oltra Martí, presentadora del programa TN Matí, va ser entrevistada en una conversa íntima per Anna Vilajosana al Casino, alhora que va presentar-hi el seu primer llibre, Soc feminista i no ho sabia, dins del cicle Pessics de Vida. El llibre, escrit com a teràpia, vol sacsejar la gent en la qüestió del feminisme. Confessa que fa un any i mig que n'és, quan s'adona que anava acumulant malestar vital en experiències passades: un home va dir a la seva mare «cara lletja», o als 18 anys li van dir frígida en una discoteca, menysprear-la com a histèrica, les mirades incòmodes, o quan Justo Molinero li va dir: «Gira't, que et tocaré el cul», i no va saber reaccionar amb contundència pels «ressorts masclistes automàtics que tenim les dones». Explica que en aquests casos els autors «no tenien cap dret i no saben el mal que poden fer aquests comentaris en la vida d'una persona». El llibre el dedica als fills i filles amb l'esperança que el feminisme ens faci millor la vida: «Si els homes esteu millor, nosaltres també, i les situacions seran molt menys tenses». El va escriure ara farà dos anys, una matinada d'hivern gens romàntica en què estava molt enfadada, no dormia i veia que la seva vida havia canviat absolutament. «Jo no sabia que després de parir se m'escaparia el pipí perquè hi ha una cosa que es diu sòl pelvià que es dona pel pes del nen. Per què la medicina no estudia una manera per evitar-ho? Això que durant molts anys no ens hem atrevit a compartir i hem viscut com un problema, ara hem d'intentar solucionar-ho: homes del món, ajudeu-nos». No entén el feminisme contra els homes, però cadascú ha de fer la seva reflexió. El masclisme és compartit entre homes i dones, ja que han estat educades en una societat que ho és per definició. Cadascú s'ha de posar davant del mirall i saber el que pensa per poder avançar. Fins al 2019 a TV3 no s'ha fet un curs de perspectiva de gènere: «Tard, però s'està fent». Els mitjans de comunicació tenen la seva responsabilitat: dret de presumpció d'innocència per a tothom, però cal saber explicar a la gent el que passa. Els periodistes estan en plena transformació sobre com han d'informar sobre la violència masclista, tenint en compte l'evolució de la societat.

La maternitat li va suposar una bufetada increïble, perquè no sabia les obligacions que comportava, li va canviar el cos i modificar el temps personal, tema que l'obsessiona. El temps no es pot acumular i cada minut que passa se'n va, s'escapa i no en som conscients. L'altra limitació és el món professional. Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona, s'adona que el periodisme serveix per intentar canviar les coses, per posar de manifest les que no funcionen, per protegir uns drets que sempre estan en perill, perquè la situació pot canviar en qualsevol moment, a diferència de les idees, que mai les podran aniquilar. Li agrada la seva professió i el treball en equip, que va aprendre d'adolescent quan nedava amb el Club Natació Montjuïc, i l'entrenador li va ensenyar que en els equips cada peça té el seu rol i tots els papers són determinants, perquè tothom aporta uns valors al conjunt que ajuden a trobar la necessària harmonia. Admet que les pressions existeixen i TV3 és objecte de desig de tots els partits polítics, que es llancen uns sobre els altres, i posa els periodistes en una situació molt delicada. Malgrat tot, «m'hi sento lliure». El periodista ha de treballar amb independència, perquè es deu a una informació contrastada i veraç, tenint en compte les línies editorials i les audiències. Aquestes són el motor que els fa saber que hi ha algú a l'altre costat, perquè el compromís dels mitjans és amb les persones que els escolten i que estan disposades que els expliquin les coses que passen. De jove volia ser arquitecta però podien més les ganes de voltar món. Va intentar ser corresponsal per poder viatjar i explicar coses; a la pràctica, és periodista i viatja pel seu compte. Si fa dos anys, en escriure el llibre, estava molt enfadada, ara està contenta perquè ha tingut una evolució important tant vitalment com professionalment.